 |
| Munch 1893 |
"L'art pour l'art representa indubtablement el problema més ple de contradiccions de l'estètica. Res no expressa tan agudament la natura dualista i íntimament dividida de la visió estètica. L'art, és la seva pròpia finalitat i objecte, o és només un mitjà per a una finalitat? Aquesta pregunta es contestarà de manera diversa no només segons la situació històrica i sociològica en que hom es trobi, sinó també segons els elements que de la complexa estructura de l'art es considerin. L'obra d'art ha estat comparada a una finestra a través de la qual es pot contemplar la vida sense tenir en compte l'estructura, la transparència i el color dels vidres de la finestra. Segons aquesta analogia l'obra d'art apareix com un mer instrument d'observació i de coneixement, o sigui, com un vidre o una lent que és en sí mateixa indiferent i només serveix com a un mitjà per a una finalitat. Però de la mateixa manera que podem concentrar la mirada sobre l'estructura del vidre de la finestra sense ocupar-nos del quadre que s'ofereix a l'altra banda d'ella, l'obra d'art pot ser considerada també com una estructura formal independent, com una entitat coherent i significant, completa i perfecta en si mateixa, i en la que tot transcendir, tot "mirar per la finestra", perjudica la comprensió de la seva coherència espiritual. El sentit de l'obra d'art oscil·la constantment entre aquests dos aspectes: entre un ser immanent, separat de la vida i de tota realitat més enllà de l'obra, i una funció determinada per la vida, la societat i les necessitats pràctiques. Des del punt de vista de l'experiència estètica directa, l'autonomia i la autosuficiència semblen l'essència de l'obra d'art, ja que només en la mesura que se separa de la realitat i la substitueix completament, només en la mesura que constitueix un cosmos total i perfecte en ella mateixa, és capaç de suscitar una il·lusió perfecta. Però aquesta il·lusió no és de cap manera el contingut total de l'art, i sovint no té ni tan sols participació en l'efecte que produeix. Les grans obres d'art renuncien a l'il·lusionisme enganyós d'un món estètic tancat en si mateix i van més enllà d'elles mateixes. Estan en relació directa amb els grans problemes vitals del seu temps i cerquen sempre una resposta a aquestes preguntes: Com es pot trobar un sentit a la vida humana? Com podem nosaltres participar d'aquest sentit?"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada