Els joves del segle XXI

Van Dongen 1909

Notes presentades per Raimon Ribera a la reunió del Departament de Ciències Socials d'ESADE a Can Bordoi els dies 27 i 28 de juny de l'any 2000

No conec gaire els joves dels darrers vint anys del segle XX, no els he tractat prou. La poc fonamentada imatge que en tinc és que són fruit d'una "transició post-moderna", un moment estrany i peculiar –sobretot a Espanya- en el que el progressisme arriba al poder i en el mateix moment que comença a aplicar les seves posicions (per exemple, al món de l'ensenyament) se li comença a ensorrar l'edifici ideològic sota els seus peus. Les ideologies entren en crisi, els seus darrers epígons (ecologisme, feminisme, pacifisme…) no aconsegueixen evitar la catàstrofe i alhora el món entra en un procés de globalització i canvi tecnològic amb el que de fet aquesta generació “progressista” no comptava. Lògicament els joves han d'haver reflectit aquest desconcert, i no és estrany que la desorientació hagi pogut ser un dels trets d'aquesta generació.

Ara es diria que potser les coses seran diferents. Sectors que creuen tenir les idees clares semblen haver ocupat el poder i pres la iniciativa. Ja tenim nova visió del món, tal com ja tenim nova economia: el món globalitzat, el món de la informació, el món de la nova cultura tecnohegemònica aparentment plural, dispersa i diversa (però a no confondre amb la multiculturalitat: de respecte per les diverses cultures i diàleg entre elles, poca cosa; recuperació de quatre elements estètics i para de comptar). De fet, es tracta d'una nova tecnocultura universal: mateixa manera de vestir, de menjar, de ballar, de drogar-se, de relacionar-se, de comunicar-se, de treballar… i world wide!

Mirant-ho des de la meva tradicional òptica (esbiaixada, unilateral, tremendista, apocalíptica i pataletaire), i subratllant doncs el cantó fosc, els aspectes negatius, els perills, les pors, les angoixes, és possible que els joves ens vinguin actualment amb característiques com aquestes:

1. Un marcat individualisme, amb el que comporta d'inconsciència pel que fa a responsabilitats col·lectives.

2. Un notable grau de conformisme, d'acceptació que el món és com és, les coses són com són, i el que hem de fer és adaptar-nos-hi.

3. Una certa veneració del sistema tecnoeconòmic, que ens alimenta i ens distreu i al qual cal estar agraïts i contribuir al seu manteniment.

4. Un gran desinterès pel passat, vist com un altre món ja “superat” del que no podem aprendre res (el món nou és “tan” diferent…).

5. Una gran ignorància d'algunes dimensions tradicionals de l'ésser humà conreat (o sigui treballat, o sigui culte), de les quals ni es té notícia. Conreu comporta esforç (llaurar costa) i ells no conceben gaire més esforç que per a la formació professional (la lluita per a la supervivència), i encara. O sigui, poc desenvolupament de la sensibilitat estètica, ètica i espiritual.

6. Una concepció del món on els drets semblen molt més clars que els deures (el que comporta una notable “fatxenderia”, amb diferents graus de consciència i d'explicitació, però ben present), i on es considera que el propi cos i la pròpia vida són exclusiva propietat d'un mateix i que no se n'ha de rendir comptes a ningú.

7. Una visió molt egocèntrica de la diversió, amb el “passar-ho bé jo” com a eix vertebrador (no com a subproducte d'una determinada iniciativa col·lectiva). La diversió com un anorreament dels sentits, com a accés a un estat alterat de consciència que es fa no des de la lucidesa sinó des de l'abandó, la fugida, l'oblit d'un mateix.

8. Una concepció molt immediatista del plaer, gairebé al nivell d'estímul-resposta.

9. Una notable valoració de l'èxit, especialment a nivell professional i a nivell d'atractiu físic. Tendència a potenciar i explotar els “encants” físics, certa concepció mercantilista dels intercanvis relacionals i matrimonials.

10. Una relació perillosament ambivalent amb la violència, alhora temuda i respectada, sentint una atracció morbosa per ella. Més valoració de la força i l'agressivitat que de la delicadesa o la tendresa.

11. Una concepció “professionalista” de la política, entesa com una carrera professional més, i vista com a essencialment lligada a la gestió del poder i la influència mediàtica, i en la qual la corrupció forma part de la inevitable naturalesa de les coses.

12. Un desinterès envers els –ismes, i en especial envers l'ecologia i la dietètica, considerats com a “rollos” pesats que ens amarguen els plaers (la tecnologia i la medicina ja ens trobaran altres solucions…). Feminisme i pacifisme mirats des d'una distància indiferent (no com a darreres manifestacions de les ideologies amb una estructura interna de construcció i funcionament a superar però amb uns valors i propòsits vàlids).

Pel que fa al cantó clar, no és difícil d'imaginar que ara els joves ens vindran amb una gran agilitat mental, una gran creativitat, una gran imaginació i fantasia, una gran capacitat de trobar la informació que en cada moment necessitin, una gran llibertat d'esperit, una notable manca de prejudicis, de pors ancestrals, d'estereotips heretats, d'imatges preconcebudes del món, una gran simpatia i transparència, on la ingenuïtat i la manipulabilitat estaran perillosament properes.

Com ens hauriem d'enfrontar amb tot això? Doncs treballant per tal que els nostres joves estudiants:

a) Vegin la importància de la societat i de la seva gestió i direcció, i siguin sensibles a la necessitat de comprometre's generosament en la seva construcció per tal de combatre la pobresa, la violència, la injustícia i altres mals que segueixen operant.

b) Descobreixin la importància de tenir uns plantejaments ètics des dels quals afrontar la seva vida personal, professional i social.

c) Valorin l'herència del passat i de la història.

d) Copsin la necessitat del desenvolupament de les sensibilitats i la practiquin.

e) Coneguin i valorin les diferents cultures, les respectin i s'enriqueixin amb les seves aportacions.

f) Vertebrin una cosmovisió on s'articulin harmònicament i de manera ben travada un conjunt de valors capaços de garantir el manteniment i desenvolupament de la qualitat humana en el nou context que ens està tocant viure.