dimarts, 28 de maig del 2024

Salms (III): Compadeix-te de mi





No em reprenguis, Senyor, tan durament,
no em corregeixis amb tant de rigor.
Compadeix-te de mi: vaig perdent força.
Guareix-me: el meu cos es desfà. Tot jo vaig desfent-me.
I tu, Senyor, què esperes?
Vine a salvar-me la vida,
allibera'm per l'amor que em tens.
Entre els morts no hi ha qui et recordi:
qui pot lloar-te a la terra dels morts?
Estic desfet de tant sofrir,
tota la nit no paro de plorar,
deixo el llit amarat de llàgrimes.
Els ulls se'm consumeixen de tristesa,
tant de dolor els fa envellir.


(del Salm 6)


- - -


Déu meu, Déu meu,
per què m'has abandonat?
No t'arriba el meu crit d'auxili,
la pregària que t'adreça el meu clam.
Crido de dia i no em respons;
crido de nit, i no me'n fas cas.
En tu confiaven els nostres pares,
hi confiaven i els vas alliberar;
a tu clamaven i eren deslliurats,
en tu confiaven i no els vas defraudar.
Però jo sóc un cuc, no pas un home,
befa de la gent, menyspreat del poble.
Tots els qui em veuen es riuen de mi,
fan ganyotes, prenen aires de mofa:
«Que s'adreci al Senyor, que ell el salvi,
que l'alliberi, si tant se l'estima!»

Però tu em tragueres del si de la mare,
ets tu qui em confiares als seus pits;
acabat de néixer, em van dur a la teva falda,
des d'aleshores ets el meu Déu.
No t'allunyis, que el perill és a prop
i no tinc qui m'ajudi.
Tot jo m'escolo com l'aigua,
se'm deslloriguen tots els ossos;
el cor, com si fos cera,
se'm fon dins les entranyes.
La meva gola està resseca com terrissa,
la llengua se m'encasta al paladar.
M'ajeus a la pols de la mort.
M'envolta una munió de gossos,
m'encercla un estol de malfactors;
m'han lligat les mans i els peus,
puc comptar tots els meus ossos.
Em miren, em contemplen satisfets;
es reparteixen entre ells els meus vestits,
es juguen als daus la meva roba.


(del Salm 22)





- - -


No em reprenguis, Senyor, tan durament,
no em corregeixis amb tant de rigor.
Tinc clavades en mi les teves fletxes,
descarregues damunt meu la teva mà.
Has estat amb mi tan sever
que no em queda en tot el cos res de sa;
són tants els meus pecats
que els meus ossos no troben repòs.

Les culpes em cobreixen el cap,
em dobleguen com una càrrega feixuga.
Vaig a tot arreu prostrat i abatut,
estic entristit tot el dia;
em devora una febre ardent
i no em queda en tot el cos res de sa.
Estic esgotat i desfet,
crido i em planyo amb tota l'ànima.
Senyor meu, els meus anhels són davant teu,
no et passen per alt els meus sospirs.
El cor em palpita, les forces m'abandonen
i s'apaga la llum dels meus ulls.
Amics i veïns s'aparten dels meus mals,
els meus parents es mantenen a distància.

Senyor, jo espero en tu;
no em deixaràs sense resposta, Senyor, Déu meu.


(del Salm 38)





- - -


Escolta, Senyor, i respon-me,
que soc pobre i desvalgut.
Guarda la meva vida, que soc un fidel teu.
Salva, Déu meu, el teu servent
que en tu confia.
Senyor, compadeix-te de mi,
que tot el dia clamo a tu.
Dóna aquest goig al teu servent;
a tu, Senyor, elevo la meva ànima.
Tu, Senyor, ets indulgent i bo,
ric en l'amor per a tothom qui t'invoca.
Senyor, escolta la meva pregària,
escolta la meva súplica.

T'invoco en hores de perill
i sé que m'escoltes.
Ensenya'm la teva ruta, Senyor,
que m'encamini en la teva veritat;
que el meu cor tot sencer veneri el teu nom.
Et lloaré, Senyor, Déu meu, amb tot el cor,
glorificaré per sempre el teu nom:
«L'amor que em tens és molt gran,
m'has salvat de la terra dels morts.»

Tu, Senyor, Déu compassiu i benigne,
lent per al càstig, fidel en l'amor,
mira'm, apiada't de mi.


(del Salm 86)




- - -


Senyor, Déu, salvador meu,
clamo al teu davant nit i dia.
Que arribi fins a tu la meva súplica,
estigues atent al meu plany.
Són massa els mals que m'afeixuguen,
ja em sento a les portes de la mort;
tothom em veu amb el peu a la fossa,
com un home que ha perdut les forces.
Tinc un lloc entre els morts,
soc com algú llançat a la tomba
i deixat de la teva mà,
que tu ja no recordes.
M'has enfonsat al gorg pregon,
a la foscor dels abismes;
el teu rigor pesa damunt meu,
m'aclaparen les teves onades.
Has allunyat de mi els coneguts,
m'has fet repugnant per a tothom;
estic reclòs, no puc sortir,
els ulls se'm consumeixen de pena.

Senyor, jo t'invoco cada dia
i alço les mans a tu.
¿És per als morts que fas prodigis?
¿S'aixecaran les ombres a lloar-te?
Als sepulcres, ¿qui parla del teu amor?
¿Qui et té per lleial al país de la mort?
¿Qui coneix els teus prodigis al lloc tenebrós,
la teva clemència al país de l'oblit?
Jo et crido auxili, Senyor,
cada matí t'arriba la meva súplica.
Senyor, per què m'abandones
i m'amagues la teva mirada?
Des d'infant que sóc feble i dissortat,
el pes que suporto m'aclapara,
la teva fúria em passa pel damunt;
m'anorrea el teu esglai,
m'envolta com aigua tot el dia,
em cobreix pertot arreu.
Has allunyat de mi veïns i amics,
em fa companyia la foscor.


(del Salm 88)





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada