La Gran Occitània

La Gran Occitània podria ser un nom més adient per a l’euroregió formada per les regions de Midi-Pyrenées i Llenguadoc-Rosselló i les comunitats autònomes d'Aragó, Catalunya, València i les Balears, actualment anomenada Euroregió Pirieus Mediterrània. Una euroregió amb una superfície de 180.000 km2 i una població de 18 milions d'habitants, aglutinada per la combinació d'unes ressonàncies del passat medieval comú d'aquests territoris (art romànic i gòtic, trobadors, càtars, templers, Jaume I...) amb les perspectives de col·laboració presents i futures.

Aquesta euroregió, que a nivell lingüístic compta amb tres referents bàsics, el francès, el castellà i el català, i tres llengües minoritàries: l'occità, l'aranès i l'aragonès, hauria de desenvolupar projectes compartits a nivell econòmic i cultural (infrastructures de transports i comunicacions, oferta turística, complementarietat industrial, agrícola i de serveis, coordinació d'estudis universitaris, etc.). La cura ecològica i l'equilibrat desenvolupament turístic dels seus dos grans vertebradors naturals, els Pirineus i la Mediterrània més occidental, hauria de ser un dels seus grans projectes. Un altre seria l'enfortiment de la seva xarxa urbana, tant la de primer nivell, formada per les seves sis capitals (Tolosa, Montpeller, Saragossa, Barcelona, València i Ciutat de Mallorca), com la de segon nivell, amb ciutats com Carcassona, Foix, Albi, Rodez, Nîmes, Béziers, Narbona, Perpinyà, Girona, Figueres, Lleida, Tarragona, Reus, Tortosa, Castelló de la Plana, Alacant, Xàtiva, Eivissa, Maó, Mataró, Martorell, Granollers, Sabadell, Terrassa, Manresa, Olot, Vic, Igualada, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, etc.

I aquesta euroregió hauria de potenciar la convivència de tres cultures (catalana, castellana i francesa) que la història passada i la recent han portat a una forta imbricació. En aquest ampli marc de convivència on territoris i cultures no se superposen exactament en delimitacions estrictes, la dinàmica tres cultures / sis comunitats polítiques hauria de permetre afrontar més fàcilment la relació de les cultures catalana i castellana a Catalunya, la Comunitat Valenciana, les Balears i la Franja de Ponent i de les cultures catalana i francesa a la Catalunya nord.

L'ensenya de la Gran Occitània podria ser l’estelada amb triangle vermell substituint l’estel per la creu occitana, o bé amb triangle en groc i la creu occitana en vermell (com ara això, però ben fet...).