tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post3958440297915935070..comments2024-03-07T13:22:53.389+01:00Comments on AGLAIA: Antropologia de les creencesRaimon Ribera i Mercè Salahttp://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-35047125553729908872011-03-29T12:59:56.314+02:002011-03-29T12:59:56.314+02:00Benvolugut Rai, no em puc resistir a dir la meva. ...Benvolugut Rai, no em puc resistir a dir la meva. To be or not to be... El llibre és el que anuncia el títol: una “antroplogia de les creences”. El problema és quan l’autor defineix la “religió com a la creença que tenen persones ordinàries”, com “aquell conjunt de creences que fan referència a un món extraordinari”. Quan identifica la part amb el tot seguint, com bé diu, definicions del segle XIX. “Una” línia de definicions, perquè d’altres estudiosos del XIX (i.e. W.James, R. Otto....) ja indicaven que amb aquesta mena de definicions se’ls escapava el fenomen. El segle XX ha estat riquíssim en aportacions (Wittgenstein, Eliade, Greimas, Trías, Panikkar..., etc, i, a casa nostra, molt especialment Corbí): autors que, des de diferents disciplines, han aportat el seu granet de sorra en una interpretació del fet religiós més d’acord amb la natura del fenomen; autors que han dedicat la vida a desentranyar els diversos usos del llenguatge (entre altres temes) i que aporten claus d’interpretació de mites i símbols. <br />En el fons la qüestió que planteges és equivalent a preguntar-nos què aporta una història de l’art, o una sociologia de l’art, o una antropologia de l’art, que oblida, o prescindeix, de l’experiència estètica. Que analitza la funció de l’art a les diferents èpoques, els estils, els artistes, el pensament estètic.... etc, sense considerar que, una part important d’aquells elements tenen un sentit en funció de l’experiència que busquen vehicular. Cadascú tindrà la seva resposta... <br />I per acabar, potser també té sentit aquí aquella cita d’Ibn Arabi (citant a Junayd, em sembla): “qui ha tastat l’aigua la reconeix sigui la que sigui la forma del recipient”... Es poden mirar i analitzar els recipients sense considerar l’aigua; mentre siguem conscients dels límits de l’anàlisi (i mentre no t’hi acostis amb set, amb ganes de beure, és clar!)TeresaGhttps://www.blogger.com/profile/12471123586133519066noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-28842061104241012692011-03-28T00:50:24.126+02:002011-03-28T00:50:24.126+02:00Encara voldria afegir una referència al tema de la...Encara voldria afegir una referència al tema de la destrucció de la religió (no l'he pogut posar al comentari precedent perquè havia excedit el nombre de caracters permès...). La meva impressió "destructora" -tot i que tinc clar que aquest no és el teu propòsit- sorgeix de la percepció següent: s’agafa l’objecte d’anàlisi, se n’analitzen els components, es veu com funciona, i el que en surt és la comprensió d’un objecte històricament operant però incompatible amb el coneixement científic i per tant incomprensible per l’home modern (a no ser com una opció subjectiva personal en la que ens sembla que no tenim el dret a interferir).<br />El que jo miro de dir és que l’objecte analitzat no incorporava la dimensió més central, important, profunda o com li vulguem dir de la dinàmica religiosa, sense la qual tampoc no s’acaba d’entendre la capacitat de supervivència a diferents entorns culturals de les diferents dinàmiques religioses generades en llocs i moments històrics ben diferents. Sense aquesta dimensió més subtil i intangible, que alguns anomenen espiritualitat, altres mística, altres potser d’altres maneres, i que jo veig estretament vinculada a les religions històriques i relacionada de manera no mecànica amb la sensibilitat i la qualitat humana, costa d’entendre tant l’aparició com la supervivència dels grans sistemes religiosos, i sense ella és impensable que la religiositat pugui tenir avui en dia alguna mena de vigència intel•lectualment defensable.<br />Crec que ara i també en el passat han conviscut com a mínim tres grups de persones: les no interessades pel fet religiós, les que interpretaven literalment les seves narracions, conceptes i rituals i les que interpretaven simbòlicament aquests elements. La dimensió relativa d’aquests tres grups ha estat variable en la història, i probablement el tercer grup ha estat sempre el més minoritari per la seva dificultat de comprensió i gestió, però no per això alguns deixem de considerar que aquest grup és el més fecund dels tres a l’hora d’oferir als éssers humans accés a maneres de viure la vida el més dignament i el més profundament possible (fins i tot podríem dir “el més humanament possible”).Raimon Ribera i Mercè Salahttps://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-3255448052728335792011-03-28T00:45:08.884+02:002011-03-28T00:45:08.884+02:00Moltes gràcies pel teu comentari, Carles. És un de...Moltes gràcies pel teu comentari, Carles. És un debat apassionant sobre un tema que considero central, tot i que no sé si gaire gent li considera actualment. Miro d’anar una mica més enllà, o si més no de donar-hi un altre tomb.<br /> Considero que definir la religió com a “creença en éssers sobrenaturals” té problemes per ambdues parts de l’expressió.<br />Què entenem per “creença”? L’estar convençuts de l’existència de quelcom que no podem demostrar ni sensorialment ni racionalment? O bé ens referim al fet de tenir com a referent del propi itinerari vital i de la pròpia concepció del món unes nocions que ens resulten constructives, sense que per això els hi donem l’estatut de realitat tangible?<br />I què entenem per “éssers sobrenaturals”? Éssers reals i amb capacitat d’operar en la realitat còsmica però inabastables pels nostres sentits i la nostra raó? O bé imatges simbòliques que ens ajuden a formular la nostra experiència de la vida, la nostra vivència de la realitat còsmica a la que pertanyem?<br />Per a mi, les referències a éssers sobrenaturals són recursos simbòlics per a expressar determinades maneres de veure i viure la realitat. S’entenen encertadament en la mesura que hi posem o hi puguem posar la partícula “és com si” al davant. No són entitats físiques extra còsmiques però amb capacitat d’intervenció còsmica, sinó creacions humanes, culturals, que mostren una potència peculiar, que operen com a vies d’accés cap a dimensions fascinants de la vida humana. Creacions necessàries perquè el que es vol dir només es pot dir recorrent a imatges com aquestes. Concebent-les així, aquestes imatges operen “bé”, no alienen ni deshumanitzen sinó que, ben al contrari, alliberen i realitzen.<br />Certament que hi ha un debat interessant de tipus cronològic: què va ser primer, la noció literalista o la noció simbòlica dels éssers sobrenaturals? Probablement la visió més estesa és la de considerar que primer va ser la literalista, i que més tard alguns – com ara els místics – van utilitzar aquestes referències literalistes de manera simbòlica. Però de vegades hom es pot preguntar, no pot ser que la visió simbòlica hi fos ja des de la seva gènesi? O fins i tot que la visió literalista fos una visió empobrida de la referència simbòlica? Tan pobres d’intel•ligència eren els nostres avantpassats com per no saber què era materialment real i que era simbòlic? Potser des de bon principi van coexistir les dues concepcions, com encara ara coexisteixen, perquè la visió literal té també punts a favor: ofereix més tranquil•litat i seguretat, per exemple, per molt irracional que sigui.Raimon Ribera i Mercè Salahttps://www.blogger.com/profile/14377323861123060480noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2148356231479996950.post-69174742046329941002011-03-23T23:46:57.903+01:002011-03-23T23:46:57.903+01:00Unes breus paraules per agraïr-te la teva excel·le...Unes breus paraules per agraïr-te la teva excel·lent ressenya del meu llibre "Antropologia de les creences". Estic, però, en desacord amb la teva definició de la meva obra com una "destrucció de la religió". No he tingut mai cap aquesta intenció -- tot i que la teva interpretació és, lògicament, tan legítma com qualsevol altra. Definir la religió com a creença en éssers sobrenaturals té únicament com a objectiu proporcionar una definició que sigui vàlida per a totes les religions que han existit o han pogut ser documentades des que existeix la nostra espècie. Quan diem que la religió és un fenomen universal, què volem dir exactament? Això és un problema conceptual, necessitem un concepte que englobi totes aquestes creences que han existit des de temps immemorial i que alhora no sigui massa general i englobi també creences que, en un sentit o en un altre, no podem definir com a religioses. La definició que jo proposo no és meva, la va plantejar ja l'antropòleg anglès E.B. Tylor al segle XIX a la seva obra 'Cultura primitiva', i és una definició que ha estat àmpliament usada (i també criticada des d'aleshores). És clar que molts creients consideraran que es tracta d'una definició massa restrictiva, que no considera aspectes fonamentals de la seva particular experiència religiosa. Possiblement la majora pensen això (jo també). Però l'objectiu de tota definició antropològica (de la religió o del que sigui) no és reflectir l'experiència d'aquesta o d'aquella persona, sinó fer aquesta experiència 'commensurable' amb les dels altres humans, en aquest cas, amb l'experiència religiosa de tots els humans des que existeix la humanitat (o des que podem documentar aquesta experiència). No voldria que el concepte de 'sobrenatural' o 'ésser sobrenatural' s'entengués de manera pejorativa. No és necessàriament 'aquell senyor amb barbes que viu entre els núvols', com el defineix Daniel Dennett, amb to clarament burleta. Sobrenatural és allò que està més enllà de la natura, de la nostra experiència ordinària de la realitat i que, a més, està dotat de subjectivitat (no és simplement una 'força misteriosa', com la màgia). El que jo dic és que la creença en aquest tipus de subjectes existeix en pràctiament totes les societats humanes, en aquest sentit és una creença universal. I per això he escollit definir la religió d'aquesta manera. Insisteixo, estic molt agraït pels teus comentaris, per més en desacord que pugui estar en algunes coses.Carles Salazarnoreply@blogger.com