Equanimitat de ment

Poussin 1627

"L'ordre de la Providència de Déu manté una perpètua vicissitud en el material d'aquest món: el dia contínuament es converteix en nit, la primavera en estiu, l'estiu en tardor, la tardor en hivern, l'hivern en primavera. No hi ha dos dies exactament iguals: n'hi ha d'ennuvolats, plujosos, n'hi ha de secs o ventosos; i aquesta varietat infinita augmenta en gran manera la bellesa de l'univers. I això mateix passa amb l'ésser humà que, així com digueren els antics, és un món en miniatura, perquè mai no es troba molt de temps en el mateix estat, i la seva vida a la terra flueix com les aigües poderoses onejant i fluctuant amb una varietat infinita de moviments; els uns el fan enlairar amb esperança, els altres l'abaten amb temor; ara el duen cap a la dreta amb joia, ara el duen cap a l'esquerra amb dolor; i no hi ha cap dia ni cap hora d'aquesta vida que sigui exactament igual que una altra.

Tot això és un avís molt important i ens ensenya a tenir com a objectiu una constant i permanent equanimitat de ment enmig d'una varietat tan gran d'esdeveniments; i mentrestant tot va canviant al voltant nostre; hem de voler quedar inamovibles sempre mirant, cercant i desitjant Déu. Sia quina sia la ruta que prengui el vaixell, tant si el seu curs va cap a l'est, cap a l'oest, cap al nord o cap al sud, sigui quin sigui el vent que infli les veles, la seva brúixola mai no deixarà d'assenyalar la mateixa estrella del nord. Si totes les coses que ens envolten se'n van per avall, i encara més, tot el nostre interior: vull dir que tant si la nostra ànima està trista o alegre, amb amargor o amb joia, en pau o inquieta, àrida i seca o plàcida i fèrtil, si el sol la crema, o si la rosada la refresca; sempre l'imant del nostre cor i de la nostra ment, la nostra voluntat superior, que és la nostra brúixola moral, ha d'assenyalar contínuament cap a l'Amor de Déu, el nostre Salvador, el nostre Bé suprem. "Si vivim, vivim en el Senyor, si morim, morim en el Senyor; tant si vivim com si morim som del Senyor." Qui ens separarà de l'amor de Crist?"

Sant Francesc de Sales (1567-1622), I.V.D. part IV 13

(inclòs per Joan Mascaró a Llànties de foc, traducció de Montserrat Abeyà).