 |
| Lorenzo Monaco 1410 |
"Le ciel est, par-dessus le toit,
si bleu, si calme!
Un arbre, par-dessus le toit,
berce sa palme.
La cloche, dans le ciel qu’on voit,
doucement tinte.
Un oiseau sur l’arbre qu’on voit
chante sa plainte.
Mon Dieu, mon Dieu, la vie est là,
simple et tranquille.
Cette paisible rumeur-là
vient de la ville.
– Qu’as-tu fait, ô toi que voilà
pleurant sans cesse,
dis, qu’as-tu fait, toi que voilà,
de ta jeunesse ?"
Paul Verlaine, Sagesse III, 6 (1880)
Possible traducció:
"El cel és, sobre del terrat,
tan blau, tan calmat!
Un arbre, sobre el terrat,
bressola el seu palmell.
La campana, al cel que veiem,
tintineja suaument.
Un ocell a l'arbre que veiem
canta la seva queixa.
Déu meu, Déu meu, la vida hi és,
simple i tranquil·la.
Aquesta remor pacífica
ve de la ciutat.
—Què has fet, oh tu que estàs
plorant constantment,
digues, què has fet, tu que aquí estàs,
de la teva joventut?"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada