Joia i lucidesa

Morris Louis 1960

Hi ha dues bones companyes per a la pregària: la joia i la lucidesa.

La joia, avui i aquí, és pràcticament inevitable: quan els germans es troben en pau, sempre és una festa. Si ho fan acollits per una nova llar, encara més.

La lucidesa ens ajuda a veure les nostres limitacions i poder pregar així des d'una situació real, des d'una consciència justa, nets d'engany i confusió, d'alguna manera purificats.

Avui, aquí, compartim amb joia l'element central, l'element vertebrador de la nostra experiència religiosa: la vivència de l'amor de Déu en la nostra vida qüotidiana, en el món que ens envolta. La vivència de la dimensió subtil i profunda de la realitat, una dimensió fugissera que demana la total atenció de les nostres facultats per poder ser captada, però que alhora es mostra com l'única font de poder, de sentit, de realitat. Aquesta vivència centrarà les nostres reflexions d'avui.

Però també compartim allò que la lucidesa ens permet de veure: defectes i perills. Us proposo que avui en tinguem especialment en compte dos.

El primer és la nostra capacitat de manipular les persones. De fer éssers sotmesos en lloc d'éssers lliures. De crear dependències en lloc de camins propis, autònoms, amb vida per ells mateixos. L'experiència religiosa és font de llibertat i no de submissió, de dependència. Hem d'ajudar a fer éssers feliços i en pau, però lliures; si no, la nostra tasca no és encertada.

Aquest perill el compartim per igual, i hi hem d'estar ben alertes. Tots tenim la temptació de dominar, d'emmotllar, de manipular, de controlar. Recordem sempre que les religions són per servir les persones -perquè aquestes puguin créixer plenament com a tals-; no les persones per servir les religions.

L'altre perill és quedar al marge del món d'avui. Espantar-nos o esgarrifar-nos, i tancar-nos en les nostres magnífiques torres de marfil, riques i segures. Establir, això sí, una bona comunicació entre nosaltres, amb freqüents visites mútues, però lluny del món. D'un món que no creu, que no busca, que no capta el gruix de la realitat, potser perquè ningú no sap parlar-n'hi ni mostrar-li. Per por o per mandra, quedar apartats de la vida actual, de la cultura actual, que, més enllà de les seves virtuts i defectes, és la que és i la que tenim al davant i en la qual hem de viure. Materialista, insensible, tan se val: és la nostra, la que no podem defugir, la que ens interpel.la.

No ens creguem pas que perquè "encara" tenim "x" fidels, o mantenim certa influència en la mentalitat d'algun sector social, o ens queden alguns grups actius, o fins i tot "creixem" i tenim un nou adepte, estem trencant el nostre aïllament del món. És un aïllament profund, carregat de problemes de llenguatge i d'experiència vital, i cal que no el perdem de vista en cap moment.

(presentació de Raimon Ribera a la trobada de pregària interconfessional celebrada el dia 20 de juny de 1993 a la nova seu de Barcelona de Brahma Kumaris)