Jesús

"Qui fou Jesús, en definitiva? L'home ple de Déu, en el qual el Senyor s'ha autocomunicat als humans.

Home: plenament home, humà com els altres humans, obert a la vida, a la llibertat i a tot enllà, i signe del que nosaltres podem ser.

Ple de Déu: la profunda experiència del baptisme i de la seva vida en general l'omplí de Déu. Aquesta experiència de Déu és dialèctica: d'una banda l'Esperit de Déu davalla en l'interior de l'ésser humà i l'omple de llum i de força; d'altra banda l'ésser humà s'obre a Déu, al qual viu com a Pare en un pregon sentiment de filiació, i fa de Déu el centre i el nord de la seva vida.

En el qual Déu s'ha autocomunicat als humans: la força roent de la presència de Déu en Jesús i la incondicional obertura i lliurament de Jesús a Déu el fan reflex i ressò de Déu entre els humans. Jesús passa a ser expressió de la Paraula de Déu i canal de la vida divina.

Consegüentment proclama: Déu com a Pare; el perdó de Déu per endavant, és a dir, no condicionat a un acte expiatori, sinó a la simple conversió personal; l'amor universal, dirigit a tots els humans sense excepció, que fa de cada humà un humà per als altres i que exigeix, ineludiblement, la justícia i la igualtat entre els humans; el regne de Déu, present i fent-se, com a destí últim d'una humanitat reconciliada amb si mateixa, amb l'univers i amb Déu."

Jordi Llimona a Jesús de Natzaret. Assaig d'aproximació als orígens (1980, Edicions 62, pp. 335-336).