 |
| Kupka 1913 |
"En tres generacions hem perdut una forma socialment acreditada de conreu de la qualitat humana i de la dimensió absoluta.
La generació dels que ara són avis, va ser religiosa practicant a la seva joventut. De mica en mica es van anar allunyant de la pràctica i després de les creences. Ja no van ensenyar, de manera convincent, als seus fills les creences religioses i la pràctica.
Aquests fills ja van créixer sense religió, sense creences i sense maneres acreditades de conrear la qualitat humana i l'accés a la dimensió absoluta. Van ser persones completament laiques, l'única realitat de les quals era la de les modelacions necessàries per a la vida quotidiana de vivents necessitats. Hi va haver persones de qualitat, però com a èxit personal, sense l'ajut de cap mestratge o procediment socialment acreditat.
Els fills d'aquestes persones que ja vivien en una realitat d'una sola dimensió, la d'un vivent necessitat, en un ambient cultural organitzat al voltant dels interessos egoistes de les organitzacions i de les persones, ja no tenen ni la més remota idea d'una dimensió absoluta de la realitat, encara menys d'una dimensió religiosa.
Han de viure en un món pla, sense ressonàncies profundes. Només uns quants tenen notícia i conreen una dimensió més subtil de la realitat, que no sigui la de la configuració de tot a la mida de les nostres necessitats: uns quants poetes, artistes i persones que, no se sap com, són especials.
En un procés, en dimensions històriques, rapidíssim, a Catalunya, Espanya i, d'una manera o altra, a tota la cultura occidental, hem llançat a les escombraries de la història la saviesa dels nostres avantpassats, els esforços i els èxits d'homes i dones sincers per conrear la qualitat humana i experimentar col·lectivament i individualment la dimensió gratuïta, absoluta de la realitat, que hi és independentment que hi siguem o no hi siguem els humans.
Hem anat a parar a un menyspreu de la saviesa acumulada pels nostres avantpassats durant mil·lennis.
Ens trobem amb un futur que, si es considera bé, és aterridor. Unes ciències i tècniques en creixement exponencial, gestionades i regides per humans guiats per l'egoisme individual i de grup, sense qualitat humana, i sense mitjans per conrear-la seriosament, sense la menor idea de la doble dimensió de la realitat i sense procediments acreditats de conreu.
La humanitat, en el seu conjunt, no és conscient del risc mortal d'aquesta situació. El risc, per a nosaltres, els humans, per a tota la vida del planeta i per al planeta mateix, és molt greu. És difícil corregir els errors de la marxa quan no es té sentit del perill que correm.
A Occident, tenim ja una societat cega respecte a allò subtil per inobjectivable, a allò gratuït, a allò absolut, a Això buit de figuració, al que està més enllà de les nostres configuracions de la realitat a la mida de les nostres necessitats, al gran misteri dels mons.
Per tal que les societats de coneixement funcionin correctament necessitem qualitat humana, qualitat humana profunda i conreu d'això al que estem cecs. L'única solució viable per adquirir aquestes qualitats, que ens són imprescindibles, és veure i sentir això subtil al que som cecs. Només veure, i sentir allò que veiem, pot salvar les societats de coneixement de ser instruments de destrucció.
Només veure en tot el que ens envolta i en nosaltres mateixos Això subtil font de tot, i sentir-ho en el fons, pot conduir-nos a la salvació de la nostra espècie i de tota la vida al planeta. Ni les creences, ni l'ètica, ni la submissió-coerció poden fer-ho.
Les narracions religioses han esdevingut inintel·ligibles, a causa de l'epistemologia mítica. Les creences són impossibles en societats de coneixement. L'ètica és abstracta i no pot arribar a motivar i cohesionar. Les ideologies estan moribundes, no tenen prestigi per als col·lectius i són incapaces d'obrir les portes del veure.
L'egoisme com a sistema de cultura, d'organització col·lectiva i motor d'individus i col·lectius, tanca a la subtilitat que capacita per veure Això gratuït.
La nostra societat és cega en els seus sistemes de comunicació, al cinema i la televisió, a la vida quotidiana. Hi ha una mica de llum en alguns artistes, poetes, narradors. També n'hi ha en petits grups, incomunicats, de cercadors de l'espiritualitat, principalment a fonts orientals.
Ningú no veu, ningú no parla d'Això subtil present en tot i font de tot, no hi ha ni al·lusions a la possibilitat de veure.
Hi ha institucions religioses que parlen d'Això, però per creure-hi i per sotmetre.
La ceguesa col·lectiva és enorme.
És urgent ensenyar els col·lectius a veure i sentir la dimensió absoluta de tot."
Marià Corbí, al Butlletí del CETR de setembre de 2024.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada