Salvat-Papasseit: Nocturn per a acordió

Marquet 1924

"Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.

(Vosaltres no sabeu

                           què és

                                    guardar fusta al moll:

però jo he vist la pluja

a barrals

sobre els bots,

i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l’angoixa;

sota els flandes

i els melis,

sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d’esquadra espiaven la nit

i la volta del cel era una foradada

sense llums als vagons:

i he fet un foc d’estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu

                         què és

                                  guardar fusta al moll:

però totes les mans de tots els trinxeraires

com una farandola

feien un jurament al redós del meu foc.

I era com un miracle

que estirava les mans que eren balbes.

I en la boira es perdia el trepig.

Vosaltres no sabeu

                         què és

                                 guardar fustes al moll

Ni sabeu l’oració dels fanals dels vaixells

—que són de tants colors

com la mar sota el sol:

que no li calen veles.)"

Joan Salvat-Papasseit (a Óssa menor, publicat el 1925, un any després de la mort del poeta el 1924)