Del llibre “El Profeta” (1923), de Halil Gibran (1883-1931):
"Els vostres infants no són infants vostres.
Són els fills i les filles de la Vida, delerosa d'ella mateixa.
Venen a través vostre, però no venen de vosaltres.
I, tot i estar amb vosaltres, no us pertanyen.
Els hi podeu donar el vostre amor, però no els vostres pensaments, perquè ells tenen els seus propis pensaments.
Podeu albergar els seus cossos, però no les seves ànimes, perquè les seves ànimes habiten a la casa del demà, que vosaltres no podeu visitar, ni tan sols en somnis.
Us podeu esforçar a ser com ells, però no mireu de fer-los com vosaltres, perquè la vida no retrocedeix ni s'atura a l'ahir.
Vosaltres sou l'arc des del qual els vostres fills, como sagetes vivents, són impulsats endavant.
L'Arquer veu la diana en la senda de l'infinit i us doblega amb el seu poder per tal que les seves sagetes vagin ràpides i lluny. Deixeu, amb joia, que la mà de l'Arquer us tensi. Perquè, així com Ell estima la sageta que vola, estima també l'arc, que es estable."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada