Vegueries i societat civil

Tapies 1990

Per què no tira endavant la implantació de les vegueries a Catalunya? Probablement perquè els grans actors (l'Estat, la mateixa Generalitat, els partits polítics principals) no hi tenen prou interès. Fa mandra, és un trasbals de l'organització administrativa del país, comporta molta feina, moltes discussions, molt d'enrenou. Significaria la desaparició de les diputacions provincials, amb totes les seves xarxes d'influència. Trencaria el model electoral de l'Estat (les vegueries haurien de ser unitats electorals, però equiparar-les electoralment amb les províncies no seria del grat de l'Estat, ja que Catalunya passaria a tenir 12 unitats electorals). Suposaria una major descentralització del poder, fet no vist amb bons ulls per tothom. Afavoriria la participació ciutadana en la dinàmica política, amb unitats més properes i amb les quals la gent s'identificaria més fàcilment. Però tot això no són raons de prou pes per a aquestes instàncies. Ara es parla altre cop de la urgència de la renovació de l'administració pública catalana, i la implantació de les vegueries ajudaria a impulsar-la, però tot plegat es veu com una muntanya inabastable. Impotència, interessos creats, càlculs electorals, l'enorme potència de Barcelona (interessada a consolidar la seva àrea metropolitana), tot plegat porta a l'immobilisme, al bloqueig.

Per això hauria de ser la societat civil la que prengués la iniciativa. Els sindicats, l'Església catòlica, les organitzacions culturals, les mateixes empreses... Haurà de ser des de la base que s'implementi el canvi. Aquestes organitzacions haurien d'agafar les vegueries com a la seva estructura territorial pròpia, vertebrant-se al voltant d'elles. Serien petits gestos revolucionaris que potser acabarien arrossegant a les altes instàncies a fer-ho. Sense oblidar que mentre les províncies pervisquin a Catalunya, l'autonomia catalana no és prou real.

És cert que les vegueries continuarien essent molt desiguals en població. Però això no ha de ser excusa per no implementar-les, ja que a través d'elles la presa en consideració del territori és molt més present. La conjuminació de població, territori i tradició cultural és el que justifica la divisió territorial en vegueries.

Actualment, hi ha aprovat nominalment pel Parlament de Catalunya un model de divisió territorial de Catalunya en vuit vegueries (Barcelona, Penedès, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Terres de Ponent, Alt Pirineu i Aran, Catalunya central i Comarques gironines). És un model que protegeix massa la macrocefàlia barcelonina. Per això defensem el model de 12 vegueries, que a més de la seva dimensió simbòlica (la divisió per 12 és una de les considerades més adients en general) ofereix un model més descentralitzat i més proper a la realitat del territori.

Les 12 vegueries, per ordre creixent de població, serien:

- Alt Pirineu i Aran, amb una població de l'ordre dels 73.000 habitants. És la més petita demogràficament, però té una gran potència territorial i una forta identitat. Inclou la Cerdanya.

- Terres de l'Ebre, amb els seus 180.000 habitants, la identitat i delimitació de la qual no presenta gaire discussions.

- Alt Ter, amb els seus 195.000 habitants, que inclouria les comarques d'Osona, el Ripollès i el Lluçanès.

- Catalunya central, amb els seus 250.000 habitants, que inclouria el Bages, el Berguedà, el Solsonès i el Moianès.

- Terres de Ponent, amb 365.000 habitants.

- Penedès, amb 500.000 habitants, que inclouria l'Anoia, l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf

- Camp de Tarragona, amb 535.000 habitants, que inclouria el Tarragonès, l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà i el Priorat.

- Comarques gironines, amb 720.000 habitants, que inclouria el Gironès, l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, la Selva i el Pla de l'Estany.

- Baix Llobregat, amb 830.000 habitants, en la que vegueria i comarca coincidirien.

- Pel que fa al Vallès, hi ha dues opcions:

a) Una vegueria del Vallès que inclogui tant el Vallès occidental com el Vallès oriental, que tindria una població de 1.360.000 habitants. Això comportaria una vegueria del Maresme, amb 455.000 habitants.

b) Una vegueria del Vallès formada només pel Vallès occidental, amb 940.000 habitants, i una vegueria que aplegués el Vallès oriental i el Maresme, amb 875.000 habitants i amb nom a determinar.

- Barcelona, amb 2.300.000 habitants, que coincideix amb l'actual comarca del Barcelonès.