dimecres, 6 de març del 2024

Schelling i Hegel



Géricault 1824


Diu Frederick Copleston a la seva Historia de la filosofia, vol.7, cap.X (1963):

"Hegel rebutjava l'opinió, exposada per Schelling en el seu anomenat sistema d'identitat, que l'Absolut en si mateix és, per al pensament conceptual, el punt en el que desapareixen totes les diferències, una identitat absoluta que no es pot descriure excepte en termes negatius i que només es pot copsar, si és que es pot, per mitjà de la intuïció mística. Hegel estava convençut que la raó especulativa pot penetrar l'essència interior de l'Absolut, l'essència que es manifesta en la naturalesa i en la història de l'esperit humà."

Qui té raó, Schelling o Hegel? Només es pot accedir a l'Absolut a través de la mística, o bé el coneixement racional també hi té alguna mena d'accés?

Qui no té el do de la visió mística, no pot establir cap vinculació amb la divinitat? Qui  no experimenta emocionalment Déu, no hi pot tenir cap mena d'accés?

Hi pot haver un coneixement trans-racional (que vagi més enllà de la raó) que no sigui intuïtiu, emocional o místic? Quina mena de coneixement seria aquest? Com se'l podria designar?

Com es relaciona tot això amb les tres vies tradicionals d'accés a la divinitat segons la tradició hindú: coneixement, devoció, acció?



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada