 |
| Sunyer 1922 |
"Em sembla de vegades que ens veuen els difunts
com, les vetlles d’hivern, veu l’ull dels transeünts
¡tan a prop i tan lluny!- darrera la finestra
les famílies unides al volt de la minestra.
I l’estufa palpita com un cor de la nit
i damunt les tovalles que l’amor ha sargit
el pa del pobre cruix i fumeja la sopa
i té un perfum de bosc el vi que omple la copa.
L’ull invisible ens veu a través d’un envà
de vidre que ens separa més que un negre oceà.
D’un cantó la pantalla, que la llum delimita,
i de l’altre la fosca, per essència infinita
-així la nostra vida, pobre llumet remot
al fons de la gran nit que ens envolta pertot-.
El noctàmbul se’n va sota la fina pluja;
i com un gra de blat al fons de la tremuja,
es perd en aquell pou sense fons de l’espai...
¡Seríem tan amics i no l’haurem vist mai!"
Joan Sales, Viatge d'un moribund, Coyoacan, 1948.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada