 |
| Hernández Pijuan 1985 |
"Ha plogut molt. De tot arreu m’arriben
sentors de terra molla.
Bec, golut,
la llum esplendorosa del crepuscle.
Ara pertot la vida recomença
poderosa com mai;
i els amants que són lluny l’un de l’altre
s’enyoren i es desitgen.
¿I jo qui sóc sinó algú innominat
que sols viu si tu el penses?"
Miquel Martí i Pol a Els bells camins (1984-1985)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada