Krishnamurti i l'amor

Hernández Pijuan 2000

"L'amor probablement ha desaparegut completament d'aquest món. L'amor implica generositat, afecte, no fer mal a un altre, no fer que un altre se senti culpable; implica ser cortesos i comportar-nos de tal manera que les nostres paraules i pensaments neixin de la compassió. Per descomptat que un no pot ser compassiu si pertany a institucions religioses organitzades –grans, poderoses, tradicionals i dogmàtiques institucions que insisteixen en la fe. Per estimar, hi ha d'haver llibertat. Aquest amor no és plaer ni desig ni un record de coses que han passat. L'amor no és l'oposat de l'odi, de la ira i la gelosia.

Tot això pot sonar més aviat utòpic, idealista, cosa a què l'home només pot aspirar. Però si ho creiem així, llavors continuarem matant. L'amor és tan real, tan poderós com la mort. No té res a veure amb la imaginació o el sentiment o el romanticisme; i, naturalment, no té res a veure amb el poder, la posició, el prestigi. És tan plàcid com les aigües del mar, i tan poderós com el mar; és com les aigües corrents d'un riu cabalós que flueix perpètuament, sense principi ni fi. Però l'home que mata els cadells de foques o les grans balenes només s'interessa en la seva subsistència. Ell dirà: «Jo visc d'això, aquest és el meu negoci». No li interessa en absolut aquesta cosa que anomenem amor. Probablement estima la seva família –o creu que estima la seva família– i no el preocupa majoritàriament la manera com es guanya la seva subsistència. Potser aquesta és una de les raons per les quals l'home viu una vida fragmentària; sembla que mai no pot estimar el que fa –encara que potser unes poques persones ho facin. Si hom visqués de la feina que estima, seria molt diferent –hom comprendria la totalitat de la vida. Hem dividit la vida en fragments: el món dels negocis, el món artístic, el món científic, el món polític i el món religiós. Pel que sembla, pensem que estan tots separats i que s'han de mantenir separats. I així ens tornem hipòcrites, fent alguna cosa lletja, corrupte al món dels negocis i després arribant a la casa per viure plàcidament amb la nostra família; això engendra hipocresia, un doble patró de vida."

J. Krishnamurti a El darrer diari, entrada del 26.04.1983