 |
| Kupka 1906 |
"Nit de lluna
Nit de lluna a la muntanya,
més clara que la llum del matí,
més enlluernadora que el sol de migdia.
L'esdeveniment d'una tarda d'abril
Ocàs daurat d'una tarda d'abril;
milers de milions d'anys esdevenint;
avui, un cop més, es produeix
el gran esdeveniment,
mai igual, sempre nou.
Ni espectacle ni espectador.
Pluja d'agost
Pluja d'agost,
dia trist i gris?
No, tebi i humit,
gust de la vida.
Els rostres del Buit
Matí plujós de novembre
als densos boscos del Montseny.
Els bedolls i els roures nus,
les fortes i rugoses sureres,
els castanyers de fulles àuries,
les formes de pins i d'avets,
les alzines, i fulles del terra,
l'heura enfilant-se pels troncs,
reptant pels terres del bosc,
els líquens, molses i falgueres,
xops de la fina pluja,
les roques, les muntanyes, els boscos,
els torrents, els núvols i cels,
perfil d'un home al camí,
totes aquestes formes no són formes
ni de roures, castanyers o avets
ni de roques, falgueres o homes,
són formes absolutes,
són formes de l'abisme,
són rostres del Buit,
l'Absolut mateix,
en mil revelacions,
immediat, patent,
directe, perceptible.
La veritat
La veritat que condemna, no és veritat.
La veritat només allibera.
La veritat que sotmet, no és veritat.
La veritat només deixa anar cadenes.
La veritat que exclou, no és veritat.
La veritat només reuneix.
La veritat que es posa per sobre, no és veritat.
La veritat només serveix.
La veritat que desconeix la veritat d'altres, no és veritat.
La veritat és només reconeixement.
La veritat que no mira als ulls a altres veritats, no és veritat.
La veritat és només acolliment sense temor.
La veritat que engendra duresa, no és veritat.
La veritat és només amabilitat i tendresa.
La veritat que desuneix, no és veritat.
La veritat només unifica.
La veritat que es lliga a fórmules, per escarides que siguin, no és veritat.
La veritat és només sense formes.
Si la veritat es lliga a fórmules,
ha de condemnar,
lligar,
excloure,
desunir,
ha de posar-se per sobre,
donar per falses altres veritats.
Aquesta no és la veritat que resideix en formes
però que no es lliga a elles.
La vida es somni
La vida és un breu somni
que ningú recordarà;
només, i per poc temps,
uns retalls meus
en el somni amable
de parents i amics,
que tampoc ningú recordarà.
Veure't
Llum, llum, més, més llum.
Si t'arribo a veure,
per a mi és igual,
moriré aviat;
per a ells, no.
El meu destí
El meu cor és mà
que acaricia les muntanyes,
els cels mai iguals,
les nits estelades,
les valls i els camps,
els homes i dones,
els grills i les granotes,
els xiprers drets;
i la meva ment desperta,
lúcida d'ella mateixa,
és només una pregunta:
què és tot aquest esplendor?
Ja és hora de morir.
Ja he complert el meu destí!
Què fer?
Néixer,
estimar,
reconèixer.
Res més
a fer.
Dia de fi d'any
Què cal fer?
Res a fer.
Reconèixer."
Marià Corbí al Butlletí del CETR de desembre de 2023 (tria de poemes del seu llibre A la intempèrie).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada