Miracles

Rouault 1939

"Quina naturalesa tenen els miracles de Jesús? En un sistema que contempli la naturalesa com quelcom clos i, per tant, subjecte a un determinisme radical no hi cap la possibilitat de modificar el seu curs. Però en un sistema que la contempli com quelcom obert i indeterminat, al menys en els aspectes accidentals, hi caben la probabilitat i l'atzar, i per tant la possibilitat de modificar el seu curs, sigui per la causa que sigui. Sigui el que sigui d'aquestes opinions, no crec que Jesús hagi operat unes obres que modifiquin les lleis físiques de la naturalesa. No ho afirmo pas portat per la pruïja de negar la possibilitat d'intervenció de Déu, com fan els racionalistes, sinó portat pel respecte a Déu i a la seva obra creada. Aquell mereix prou respecte com per a no imaginar-lo fent de prestidigitador, i aquesta mereix prou consideració com per a no ser alterada amb irrupcions estranyes o amb interrupcions de lleis. Així mateix la intel·ligència i la llibertat humanes són mereixedores de prou deferència com per a no jugar amb elles ni forçar-les a través d'activitats taumatúrgiques, les quals, d'altra banda,  per a manifestar la connexió amb la intencionalitat transcendent necessitarien -com exigeixen molts teòlegs- una gràcia especial. Per això hem de cercar en altres verals la naturalesa dels anomenats miracles."

"El miracle no és explicable si no és en relació amb l'activitat divina en el món o, millor dit, en relació amb el sentit d'aquesta activitat. Davant d'uns fets incomprensibles, l'home de fe hi veu la mà de Déu. El miracle no té valor en si mateix, sinó en relació amb la presència de Déu. Es mou en un univers de significació transcendent. La seva finalitat és obrir-nos a Déu, no pas enlluernar-nos. Són signes que ens disposen a un trobament. A través d'aquests signes podem conèixer l'autenticitat de la missió de Jesús o de la manifestació de Déu, però només si acceptem el sentit del signe. D'aquí que ells de si no instauren la fe, sinó que aquesta il·lumina llur llenguatge significatiu."

Jordi Llimona a Jesús de Natzaret. Assaig d'aproximació als orígens (1980, Edicions 62, pp. 142-143 i 146).