dissabte, 10 de juny del 2023

Veure



Cézanne 1878


A Una realidad aparte, Carlos Castaneda reflexiona sobre la noció de "veure", diferenciant-la del veure espontani i del mirar. A la introducció del llibre ell ho formula així: "Aparentemente, había en su sistema de conocimiento la posibilidad de mar car una diferencia semántica entre "ver" y "mirar" como dos modos distintos de percibir. "Mirar" se refería a la manera ordinaria en que estamos acostumbrados a percibir el mundo, mientras que "ver" involucraba un proceso muy complejo por virtud del cual un hombre de conocimiento percibe supuestamente la "esencia" de las cosas del mundo."

Es podria dir, doncs, que hi ha una mena de procés que porta de "veure simplement", veure-1, un veure passiu que practiquem tots constantment, a "mirar", que seria un veure actiu, determinat per la voluntat i enfocat en un aspecte concret de la realitat, i d'aquí a "veure realment", veure-2, que seria una mena captació de la profunditat de les coses, de veure les coses "a fons", de veure les coses com realment són, de copsar-ne la veritable identitat, o essència, o naturalesa, o de copsar la seva dimensió no òbvia, oculta, la qual no sempre és la mateixa (com diu don Juan al cap. II de Una realidad aparte, "cuando aprendes a ver, una cosa no es nunca la misma cada vez que la ves, y sin embargo es la misma." En aquest mateix capítol don Juan també diu: "Cuando quiero mirar el mundo lo veo como tú. Luego, cuando quiero verlo, lo miro como yo sé y lo percibo en forma distinta.")

És una distinció important, rellevant, que cal tenir ben present i procurar incorporar el més sovint possible a la nostra dinàmica vital.


La frase "cuando aprendes a ver, una cosa no es nunca la misma cada vez que la ves, y sin embargo es la misma" és molt rellevant en l'àmbit de la pintura. El gran pintor veu (amb veure-2) el que pinta, i la pintura mira de transmetre aquesta visió. per això es pot pintar el mateix desenes de vegades i ser sempre diferent: la cosa pintada mai és la mateixa, tot i ser la mateixa. Un exemple paradigmàtic són les pintures de Cézanne sobre la muntanya Sainte-Victoire (es pot considerar que canvia el lloc des d'on es pinta, la climatologia del dia o l'evolució de l'estil pictòric de l'autor, però potser no és només això). O les pintures sobre la seva esposa. La gran pintura està plena d'exemples que mostren que el pintor veu més enllà del que mira.


Cézanne 1890


Cézanne 1897


Cézanne 1900


Cézanne 1902


Cézanne 1905


Cézanne 1906



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada