divendres, 19 de maig del 2023

Mestre Decker





"El mestre Decker tenia la capacitat de lligar la pràctica musical amb la intuïció. I la seva intuïció era més potent que la de la majoria de les persones; tenia una alta capacitat de percepció extrasensorial, que ell sabia posar al servei de la música. D'aquí la seva peculiaritat, la seva originalitat, la seva imprevisibilitat i la seva capacitat de connectar amb la inspiració. Ell no feia teoria de la música; ell la portava a terme des d'aquesta força intuïtiva que el caracteritzava. El mestre Decker, d'alguna manera, era una força de la natura."


(paraules que Raimon Ribera va dedicar al mestre Franz-Paul Decker arran de la seva mort, el maig de 2014)



Amb el mestre Decker podem dir que érem amics. Ens vàrem conèixer quan en Rai va entrar com a gerent de la Orquestra Ciutat de Barcelona, el 1988. Ens va rebre amb desconfiança, però després ens va anar acceptant fins al punt que tant la Mercè com en Rai vàrem acabar essent amics seus. La relació es va mantenir després de que el mestre deixés l'OCB, i vam estar en contacte molts anys; la darrera carta que li vàrem trametre ja va quedar sense resposta d'ell, amb la mort ja propera. El recordem amb molt d'afecte.


14.12.1990, després de dirigir la Simfonia n. 3 de Mahler


La Viquipèdia en diu el següent:

"Franz-Paul Decker (Colònia, 26 de juny de 1923 - Mont-real, 19 de maig de 2014) fou un director d'orquestra alemany de nacionalitat canadenca. Del 1986 al 1991 va ser director titular de l'Orquestra Ciutat de Barcelona i des del 1993 al 1997 principal director invitat de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

Estudià composició, direcció i pedagogia a l'Acadèmia de Música de Colònia (Hochschule für Musik) amb Philip Jarnach i Eugen Papst, i se'n graduà a la seva Universitat. Debutà a Giessen i amb 22 anys ja dirigí a l'Òpera de Colònia. Tot just acabada la guerra, fou nomenat director titular de l'Orquestra Simfònica de Wiesbaden i director general de música de la ciutat de Bochum. El 1948 conegué el compositor Richard Strauss, de qui fou circumstancial company de joc del whist.

Del 1962 al 1967 va ser director titular de l'Orquestra Filharmònica de Rotterdam. El 1965 l'invitaren a dirigir la Jove Orquestra Nacional del Canadà, i això li obrí les portes a aquell país. El 1967 ocupà el lloc que havia deixat Zubin Mehta al capdavant de l'Orquestra Simfònica de Mont-real i hi romangué fins al 1975. El 1976 fou nomenat principal director invitat de l'Orquestra Filharmònica de Calgary i el 1980 director artístic de la Simfònica de Winnipeg. Mentrestant s'anà bastint una gran anomenada internacional amb freqüents invitacions per a dirigir les principals orquestres i teatres d'òpera d'Europa i Amèrica. Era un gran especialista en l'obra de Richard Wagner i dels grans compositors postromàntics (Anton Bruckner, Gustav Mahler, Richard Strauss, Max Reger, Paul Hindemith, etc.).

Del 1986 al 1991 va ser director titular de l'Orquestra Ciutat de Barcelona. Del 1992 al 1996 dirigí la integral simfònica i vocal de Gustav Mahler amb l'Orquestra Filharmònica de Buenos Aires i del 1995 al 1998 la Tetralogia wagneriana al Teatro Colón d'aquella ciutat. Des del 1991 va ser principal director invitat de les orquestres Simfònica de Nova Zelanda, National Art Center Orchestra d'Ottawa i Simfònica d'Edmonton, i des del 1993 de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya.

El 1975 havia estat investit doctor honoris causa per la Universitat Concordia (Mont-real). El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.




Va treballar amb solistes de gran renom com Arthur Rubinstein, Emil Gilels, Shura Cherkassky, Clara Haskil, Ida Haendel, Hélène Grimaud, Elisabeth Schwarzkopf, Jessye Norman, Siegfried Jerusalem, Dame Kiri Te Kanawa, Bernadette Greevy, Felicity Lott i Jon Vickers. La retransmissió del seu concert de Nadal amb Luciano Pavarotti i l'Orquestra de Mont-real a la Basílica de Nôtre-Dame d'aquella ciutat a finals dels anys 80, va fer la volta al món."





I la Vikipedia en diu:

"Decker nació en Colonia, Alemania, en donde estudió en la Escuela Superior de Música de Colonia -Hochschule für Musik Köln- entre 1941 y 1944 con Philip Jarnach y Eugen Papst. Su debut como director de orquesta tuvo lugar a la edad de 22 años en la Ópera de Colonia y cuatro años más tarde fue seleccionado para la Ópera Estatal de Wiesbaden y seguidamente para los puestos de director de la Orquesta Sinfónica de Wiesbaden y director musical de la Orquesta Municipal de Bochum. En 1948, Decker fue presentado al compositor Richard Strauss, que tenía entonces 84 años, durante una partida de cartas de whist. Strauss, casualmente mencionó durante la partida que acababa de terminar de orquestar cuatro canciones que había compuesto recientemente y que resultaron ser sus Cuatro últimas canciones.

Aunque se sentía cómodo dirigiendo prácticamente cualquier obra del repertorio orquestal, Decker fue famoso por su maestría en la dirección de la obra de Wagner, Richard Strauss, Bruckner, Reger y Mahler especialmente. Sus interpretaciones de la obra de Mozart, Haydn y Beethoven han sido alabadas por su equilibrada lectura y claridad. Su aproximación al repertorio musical español y latinoamericano es valiente y carismática. Dirigió los estrenos mundiales de decenas de trabajos orquestales de compositores canadienses así como más de ochenta y cinco óperas a lo largo de su destacada carrera.

Decker fue director musical de la Orquesta Municipal de Bochum (1956-1964), de la Orquesta Filarmónica de Róterdam (1962-1967), de la Orquesta Sinfónica de Montreal (1967-1975), de la Orquesta Sinfónica de Barcelona y Nacional de Cataluña (1985-1991) y la Orquesta Sinfónica de Nueva Zelanda (1992-1996, como director jefe). Trabajó con la Orquesta Filarmónica de Calgary como asesor artístico (1975-1977) y la Orquesta Sinfónica de Winnipeg (1980-1982). Fue director invitado principal de la Orquesta del Centro de Arte Nacional de Ottawa (1991-1999) y de la Orquesta Sinfónica de Edmonton (2003-2004).

Trabajó con solistas tan diversos e importantes como Arthur Rubinstein, Emil Gilels, Shura Cherkassky, Clara Haskil, Ida Haendel, Hélène Grimaud, Elisabeth Schwarzkopf, Jessye Norman, Kiri Te Kanawa y Jon Vickers. La grabación de la emisión televisada de su dirección del concierto de Navidad con Luciano Pavarotti y orquesta en la basílica Notre-Dame de Montreal en los años 80, se emite con frecuencia en muchas televisiones del mundo.

El maestro Decker tuvo una prolongada y fecunda actuación en Buenos Aires, Argentina, dirigiendo las más importantes orquestas del país como Sinfónica de Radio Nacional, Filarmónica de Buenos Aires y Estable del Teatro Colón. Con la Orquesta Filarmónica de Buenos Aires llevó a cabo el ciclo completo de la obra sinfónica de Gustav Mahler (sinfonías y ciclos de canciones) y con la Orquesta Estable del teatro Colón innúmeras representaciones de óperas de Richard Strauss, Richard Wagner (Tetralogía completa, Tristan e Isolda, El Buque Fantasma, Lohengrin, etc.) y otros compositores. Desde su debut en 1961 con la Orquesta de Radio Nacional ha visitado el país en forma constante hasta principios del corriente siglo.

En 1975 fue nombrado doctor honoris causa en Letras por la Universidad Concordia de Montreal."




Aquest va ser el text del seu obituari al Canadà:


"Died peacefully, in his ninetieth year, on Monday, May 19, 2014.

Cherished husband of Christa (Terka). Beloved father of Arabella and Ariadne. Treasured “Opa” of Petra, Isabella, Johanna, Mathilda and Klara. Dear father-in-law of Gil Michel-Garcia and John Elton. He will be deeply missed by all who knew and loved him and those he touched and inspired throughout his musical career. Private funeral service on Friday, May 23, 2014. 

Maestro Franz-Paul Decker was a conductor of international reputation who played an important role in musical life.

A native of the Rhineland, Maestro Decker studied composition and conducting at the Cologne Hochschule für Musik and was a graduate of the University of Cologne. He made his conducting début with the Cologne Opera at the young age of 22. Four years later, he was called to Wiesbaden where he undertook the musical direction of both the Wiesbaden Symphony and the Staatsoper. Subsequently, he became music director of the Bochum Symphony Orchestra and in 1962, accepted the position of music director of the Rotterdam Philharmonic where he gained international recognition.

As a result of several European tours with that orchestra he was asked to fulfill engagements with some of Europe's finest orchestras including all five major London orchestras, the Leningrad Philharmonic, the RIAS Symphony Orchestra Berlin and the Berlin Philharmonic Orchestra, the French National Radio Orchestra, the Orchestre de la Suisse Romande, the Vienna Symphony Orchestra, Moscow Philharmonic, and Santa Cecilia in Rome.

Maestro Decker's North American career began in 1965 with the National Youth Orchestra of Canada. In 1967, he was chosen to succeed Zubin Mehta as Music Director of the Montreal Symphony Orchestra, a position he held for nine years. He then became artistic advisor to the Calgary Philharmonic and the Winnipeg Symphony. He was a regular guest conductor of the National Arts Centre Orchestra where he was Principal Guest Conductor from 1991 to 1999. He regularly appeared as guest conductor with many other Canadian Symphony Orchestras.

Maestro Decker was the Principal Guest Conductor of the Orquestra Simfònica de Barcelona, where he had been Music Director from 1986 to 1992. In September 1995 he was named Conductor Laureate of the New Zealand Symphony Orchestra with whom he had enjoyed a highly acclaimed association of 30 years as well as holding the position of Principal Conductor from 1990 to 1994. In 1992 he led the Orchestra to the Expo at Seville, Spain, to perform with Kiri Te Kanawa.

Maestro Decker conducted 85 different operas during his distinguished career. In North America alone, he conducted performances at the National Arts Centre, the Opéra de Québec, the Opéra de Montréal, Houston Opera, Dallas Opera, Chicago Lyric Opera and Tulsa Opera. He conducted five different highly acclaimed productions of Wagner's Tristan und Isolde, with Jon Vickers in the title role, in Chicago, Dallas, Montreal, Río de Janeiro and Barcelona.

He was a frequent conductor of concerts and operatic productions at the Teatro Colón Buenos Aires receiving great public and critical acclaim for his performances of Parsifal, Ariadne auf Naxos, Aida, Der fliegende Holländer, Fidelio and Tristan und Isolde. Between 1992 and 1998, he presented the complete Mahler cycle at the Teatro Colón. He also presented the complete Wagner Ring of the Nibelung there beginning in 1995 with Das Rheingold, Die Walküre in 1996, Siegfried in 1997 and Götterdämmerung in 1998. In July 1998, also at the Teatro Colón, he conducted Richard Strauss’s Der Rosenkavalier.

In the summer of 1997, Maestro Decker and the New Zealand Symphony staged the New Zealand premiere of Wagner’s Ring of the Nibelung.

Maestro Decker worked with many of the world’s greatest soloists, including Artur Rubinstein, Emil Gilels, Shura Cherkassky, Clara Haskil, Ida Haendel, Martha Argerich, Hélène Grimaud, Elisabeth Schwarzkopf, Jessye Norman, Dame Kiri Te Kanawa, Jon Vickers, and Sir John van Kesteren, with whom he regularly performed “An Evening in Vienna,” the cherished tradition of presenting an evening of Johann Strauss' waltzes, polkas, marches and arias. His television broadcast of a Christmas concert with Luciano Pavarotti and the Montreal Symphony Orchestra, filmed at Notre-Dame Basilica in Montreal in 1978, is broadcast annually around the world.

Maestro Decker received awards and distinctions from the governments of Brazil, Holland, Germany and Canada.

He was awarded an honorary doctorate from Concordia University and an honorary doctorate of music from McGill University. In 2006, he had the honour of receiving the Creu de Sant Jordi, the prestigious Order of the Province of Catalunya, Spain.

Maestro Franz-Paul Decker will forever be remembered and honoured by music lovers all over the world, as a distinguished musician passionately committed to music and music as an educational force."



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada