Sobre el diàleg interreligiós

Morris Louis 1960

"Per a les religions abrahàmiques, l'esperança en les promeses es fonamenta en l'esperança que, en realitat, la història humana ho és de contínues revelacions en les quals, a les palpentes, anem entrellucant els camins que hem de seguir. Aquí hi veiem la tasca decisiva del diàleg interreligiós en aquest començament del segle XXI: la paraula espiritual fa front al silenci alienant, el llenguatge religiós manté viva la resistència contra les dinàmiques anul·ladores d'humanitat. El diàleg interreligiós ha de ser una de les fonts de la dimensió ètica de qui sap que aproximar-se a Déu passa per fer-se compassivament propers a l'ésser humà; una proclamació de la porositat que només el llenguatge pot instaurar descobrint en el rostre de cada ésser humà el rostre de Déu. És el diàleg interreligiós com a expressió utòpica de les possibilitats humanes, de la capacitat d'argumentar contra el sistema. Aquesta és l'única font de credibilitat de les religions: persistir a recordar la capacitat recreadora de la història i la dimensió subversiva de la fe."

Francesc-Xavier Marín a De l'alteritat al proïsme dins de Emparaular el món, Fragmenta Editorial, Barcelona 2011, pp. 108.