 |
| Ghirlandaio 1488 |
"L’aura soave al sole spiega et vibra
l’auro ch’Amor di sua man fila et tesse
là da’ belli occhi, et de le chiome stesse
lega ’l cor lasso, e i lievi spirti cribra.
Non ò medolla in osso, o sangue in fibra,
ch’i’ non senta tremar, pur ch’i’ m’apresse
dove è chi morte et vita inseme, spesse
volte, in frale bilancia appende et libra,
vedendo ardere i lumi ond’io m’accendo,
et folgorare i nodi ond’io son preso,
or su l’omero dextro et or sul manco.
I’ nol posso ridir, ché nol comprendo:
da ta’ due luci è l’intellecto offeso,
et di tanta dolcezza oppresso et stanco."
Petrarca, Sonet CXCVIII
Versió catalana de Miquel Desclot (2003):
"L’aura suau al sol desplega i vibra
l’or que l’Amor amb pròpia mà ha filat,
i amb els cabells mateixos m’ha lligat
el cor las, que de forces es desfibra.
No tinc medul·la en os, o sang en fibra,
que no em senti fremir, si m’he apropat
on hi ha qui mort i vida, de costat,
suspèn en lleu balança, i equilibra,
veient els focs cremar en què jo m’encenc,
i fulgurar els lligams amb què sóc pres,
ara a l’espatlla dreta, ara a l’esquerra.
Jo no ho puc explicar, que no ho entenc:
per tals dos llums és l’intel·lecte oprès,
i lassat per tan gran dolçor sense erra."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada