Religions i globalització

Aquest és el guió de la conferència "Les religions en un món globalitzat" que Raimon Ribera va fer als Clubs Sant Jordi i Clubs Caixa Catalunya per a la Fundació Viure i Conviure de Catalunya Caixa a Castelldefels (26.04.2006), Terrassa (10.05.2006), el Raval de Barcelona (31.05.2006), Mollerussa (27.09.2006), Borrell-Gran Via de Barcelona (09.10.2006), Plaça Rogelio Soto de Sabadell (24.11.2006), Blanes (23.01.2007), Lleida (31.01.2007), Bellpuig (26.03.2007), la Verneda de Barcelona (07.05.2007), Manresa (10.05.2007), Solsona (12.09.2007), Prats de Lluçanès (13.09.2007), Olot (25.10.2007), Tarragona (14.11.2007 i 22.01.2008), Provença 192 de l'Eixample de Barcelona (05.02.2008), Reus (12.05.2008), Figueres (04.06.2008), Palafrugell (16.09.2008), Sant Just Desvern (23.09.2008), Amposta (23.10.2008), entresol de La Pedrera de Barcelona, cicle "Vida creixent" (23.10.2008), Saló d'Actes del Rectorat de la Universitat de Lleida, Aula d'Extensió Universitària (13.11.2008), Palamós (26.02.2009), Montbau de Barcelona (12.03,2009), Gavà (21.04.2009), Santa Coloma de Gramenet (09.06.2009), Vic (15.09.2009), Pablo Iglesias 102, barri de la Prosperitat de Barcelona (09.11.2009). La conferència es feia amb un potent power point ple d'imatges.

A la conferència feta a Sabadell una jove d'esquerres -les conferències eren obertes a tothom- va plantejar algunes incisives qüestions sobre el fet religiós, i el conferenciant va mirar de respondre-hi tan bé com va poder; el diàleg va assolir un alt nivell. Va ser un dels pocs moments de certa inspiració creativa espontània que el conferenciant ha experimentat durant la seva vida. No recorda què es va dir, però sí l'impacte emocional del moment.

"Vivim en un món globalitzat. Hi ha hagut altres moments de la història amb un cert nivell de globalització, però el nostre món està assolint cotes molt altes en aquest sentit. La facilitat de transport que han suposat el ferrocarril, els vaixells que no depenen del vent, els automòbils i els avions és extraordinària. Alhora, les comunicacions s'han vist facilitades fins a nivells que poc es podien imaginar: a la innovació que va suposar el telègraf s'hi han anat afegint el telèfon, la ràdio, la televisió, el fax, les xarxes de satèl·lits i de cable òptic, el correu electrònic, Internet... I el comerç ha experimentat també una gran explosió: gairebé podem dir que podem comprar i vendre a tot arreu.

A tota hora i a tot arreu estem al corrent de tot. El que passa a qualsevol país ens arriba a una velocitat semblant del que passa al poble (o al carrer) del costat (si més no, certa mena de notícies...). Això ens està portant a un món cada vegada més anivellat (els països i els individus tenen oportunitats més semblants que abans). Thomas Friedman ho va sintetitzar amb una frase que ha fet fortuna: "El món és pla" (cada cop hi ha menys obstacles, menys muntanyes, entre nosaltres). Friedman ho resumia així: “Les màquines poden parlar als ordinadors, les persones poden parlar amb persones, els ordinadors poden parlar amb ordinadors i les persones poden parlar amb ordinadors més lluny, més ràpid, més barat i més fàcilment que mai”.

En aquest món globalitzat hi trobem un conjunt de religions, caracteritzades per:

- Haver estat originades en llocs remots i en temps remots

- Ser molt diferents entre sí

- Tenir diferents nivells de presència en el nostre món

- Tenir una trajectòria plena de llums i ombres (tot i això, en aquestes reflexions quan parlem de religions ens estarem referint només a l’aspecte positiu de les grans tradicions religioses de la humanitat...)

Quines són les principals tradicions religioses que perviuen en el nostre món? Les tradicions indígenes (xamàniques, totèmiques, animistes...); l'hinduisme i altres tradicions de l’Índia; les tradicions de la Xina (taoisme, confucianisme...); el buddhisme (en general, tibetà, zen...); el judaisme; el cristianisme (catòlic, ortodox, reformat...); l’islam.

L'existència d'aquestes tradicions religioses és un fet. Davant del qual ens podem fer la següent pregunta: Què n’hem de fer, d’aquestes religions? Sembla que tenim tres grans possibilitats:

A. Llençar-les a les escombraries, oblidar-les

B. Preservar-les en museus o com a afeccions privades

C. Fer que puguin ser vigents, significatives, rellevants, útils, importants, en aquest nostre món globalitzat

Això ens porta a plantejar-nos quines serien les condicions per a la “supervivència” actual de les religions. Considerem que les principals són les següents:

I. Que les religions respectin la llibertat religiosa i la laïcitat de les institucions públiques. Emprendre el camí religiós és una opció lliure de cada persona, i adherir-se a una o altra tradició és també una opció lliure. Ni s’imposa la religió, ni s’imposa una religió.

II. Que les religions respectin els drets de les persones i de les societats. Les religions han de respectar sempre els drets fonamentals de les persones i la convivència pacífica de les societats. El recurs a la imposició i a la violència no és mai legítim. 

III. Que les religions respectin la diversitat religiosa. Històricament ha estat possible construir societats amb un únic referent religiós, però actualment això ja no és possible. En el nostre món globalitzat totes les tradicions religioses són patrimoni de totes les societats i de totes les persones.

IV. Que les religions dialoguin i col·laborin entre elles. Això és important: per elles, ja que amb el diàleg s’obren, es depuren, s’enriqueixen, i pel món, ja que amb el diàleg es coneixen, es reconcilien i posen fonaments de pau i comprensió.

V. Que les religions es vegin a si mateixes com a “conjunts de símbols per ajudar les persones a fer camí” (créixer com a persones, madurar, transformar-se) en lloc de veure’s com a “conjunts de creences i d’institucions a les quals adherir-se”.

Tot això té una implicació important, que és alhora un pressupòsit: Totes les religions han d’assumir que no són l’única veritable, ni tampoc la més veritable. Totes són filles de diferents contextos històrics i culturals, i han de respectar i valorar positivament aquesta diversitat.

Una manera pràctica de visualitzar això, uns bons exercicis a portar a terme, són els de comparar les plasmacions de les diferents religions (sense fer trampa: no comparar el millor d'unes amb el pitjor d'altres...). 1. Quan comparem una catedral gòtica i una mesquita com les d'Estambul, podem dir que unes són superior a les altres? 2. Si comparem el cant gregorià, la recitació alcorànica, els cors de la litúrgia ortodoxa, la recitació jueva, el cant tibetà, podem dir que uns són superiors als altres? 3. Si comparem les imatges del Crist crucificat i el Buddha, tan diferents entre si, podem dir que unes són superiors a les altres? 4. Si comparem la narració de la creació del món amb que comença el llibre del Gènesi i la narració que ens fa actualment la ciència, no veiem que no competeixen, que es mouen a nivells diferents, que són complementàries? (aquests quatre exercicis es feien en diferents moments de la conferència, amb l'ajuda d'imatges i músiques).

Hem dit que les religions s'han de veure com a conjunts de símbols. Què entenem per símbol? En l’àmbit religiós, un símbol seria qualsevol cosa (una imatge mental, imatge física, objecte, idea, narració, gest, text, ritual, lloc, paisatge, música, llum...) que ens impacta de tal manera que ens dóna accés a una forma de veure i viure la realitat que no és l’habitual, la de cada dia (la presidida per l’anàlisi racional o per les emocions i valors amb els que acostumem a operar).

El símbol és una eina, un intermediari (com indica el famós exemple del dit i la lluna: el dit ens indica que hem de mirar la lluna, i no pas quedar-nos mirant el dit...). La gràcia del símbol és precisament la seva capacitat de fer-nos anar més enllà d’ell mateix i de nosaltres mateixos. El símbol ens canvia el registre, portant-nos a una relació amb la realitat que no podem descriure amb precisió, i a la qual hem d’al·ludir amb termes potents però que denoten de seguida la seva inadequació: experiència d’unitat, fusió conscient; vivència de plenitud o sentit; èxtasi, elevació; silenci dens, coneixement silenciós; fondària de la realitat; vivència de l’Absolut; relligació (amb el propi cos, amb la natura, amb l’altre, amb el transcendent); dimensió última; altre món; oblit d’un mateix; amor intens per tot, benvolença incondicional envers tot; experiència de l’amor de Déu; acolliment total; plena llibertat; pas a l’altra riba; il·luminació.

Així doncs, les religions han de passar de prendre’s els textos “sagrats” (els seus textos fundacionals) i altres elements de la seva tradició al peu de la lletra (literalment, com fan les postures fonamentalistes) a veure’ls com a símbols, a interpretar-los simbòlicament, a copsar-ne l’esperit, a veure a on apunten.

Això vol dir canviar la nostra manera d’entendre i practicar les religions, la nostra manera de veure-les i viure-les. Passar d’una visió legalista, moralista, dogmàtica, institucionalista i màgica a una visió simbòlica. Passar d’unes religions que ofereixen seguretat a unes religions que aporten profunditat, riquesa i sentit a la vida humana. Passar a unes religions que estiguin al servei de la vida de les persones (i no unes persones que estiguin al servei de les religions...). Passar d’unes religions autoritàries a unes religions humanistes. Passar de la creença mental a l’experiència vital. Passar de la competència entre religions a la complementarietat entre religions (les creences són incompatibles, els símbols no). Passar a veure-les com a conjunts articulats de símbols que són capaços d’assenyalar en la bona direcció, capaços d’ajudar-nos a acumular les condicions per a poder viure dignament i obrir-nos a l’experiència religiosa.

Vist tot això, ara podem passar a preguntar-nos: Quin paper poden jugar les religions en el nostre món globalitzat? Doncs bé, poden portar a terme funcions com ara:

a. Vigilar la globalització. Denunciar les seves conseqüències que atemptin contra la dignitat humana i els drets humans, contra els drets dels pobles a una existència digna, que portin a la marginació i a la pobresa de certs sectors socials o de determinades zones.

b. Afavorir la comprensió i l’intercanvi entre les cultures. Ser testimonis de diàleg i convivència.

c. Ajudar a construir la pau entre les nacions  (“no hi haurà pau entre les nacions sense pau entre les religions”, diu Hans Küng).

d. Promoure lideratges que contribueixin a una transformació positiva de les estructures socials; gent que, a diferents nivells, es posi al servei dels altres i els ajudi a millorar.

e. Estimular la renovació de valors i el compromís amb els valors a nivell personal i col·lectiu.

f. Reivindicar la importància de cada persona, cada poble, cada espècie animal, cada paisatge, enfront a una dinàmica mundial que dóna prioritat als interessos econòmics.

g. Recordar als homes d’avui que és possible obrir-se al misteri, anar més enllà del que un és, aprofundir en la nostra condició humana (ser més humans del que som ara...). Estimular i difondre el conreu de la dimensió espiritual dels éssers humans, animar i ajudar a treballar l’esperit. 

I en paral·lel ens podem preguntar: Què poden aportar les religions actualment a la nostra vida?

i. Ajudar a les persones a arribar a tot l’esplendor del que són capaces, a ser tot el que poden ser.

ii. Ajudar a les persones a obrir-se a la novetat, a anar més enllà del que ja són.

iii. Ajudar a les persones a tenir més joia, sentit, plenitud, pau, acceptació d’un mateix, altruisme, reconciliació, fraternitat, generositat, capacitat d’estimació i de compromís; més capacitat de viure a fons la vida i de gaudir-ne, de viure intensament i profundament el present.

iv. Ajudar a les persones a acceptar positivament les limitacions, inclosa la mort.

v. Afavorir la vinculació amb els avantpassats i la tradició.

vi. Afavorir el desenvolupament de la sensibilitat.

vii. Contribuir a l’enfortiment de la nostra qualitat humana. 

viii. Potenciar la capacitat de convivència, de respecte, de tolerància.

ix. Potenciar la capacitat de comprendre l’altre, d’acceptar-lo tal com és, i viure positivament la diversitat.

x. Recuperar el sentit de comunitat, de compartir la vida, de fer camí amb altres, de crear i enfortir lligams comunitaris, de gaudir de l’experiència comunitària.

xi. Permetre a les societats superar-se i ser una mica més regides per relacions de fraternitat; que l’aglutinant social no sigui només l’interès compartit, la seguretat, la millor supervivència, sinó construir quelcom de nou, establir una mena d’interrelacions que donin més calidesa i propòsit a la nostra existència.

xii. Tornar a aprendre a parlar el llenguatge simbòlic, i a utilitzar alhora cap, cor i cos (no és el mateix reflexionar o plorar assegut en un sofà que reflexionar o plorar assegut  o agenollat en una petita ermita romànica...). Amb el cap pensem, reflexionem, analitzem; amb el cor sentim (de sentiment), ens emocionem, intuïm, estimem; amb el cos veiem, toquem, tastem, sentim (d’oïda), olorem, plorem, abracem. Som totes tres coses, no podem prescindir de cap d’elles: és amb el conjunt que vivim.

I encara una pregunta més: Què comporta la diversitat religiosa per a les nostres societats?

- Comporta un repte: aprendre a conèixer, respectar i valorar l’altre; aprendre a conviure amb el que és diferent de nosaltres.

- I comporta una oportunitat: obrir els nostres horitzons, enriquir-nos; prendre més i millor consciència de la nostra identitat.

I una petita reflexió final complementària: la referència a les religions des de l'òptica presentada ens pot ajudar a assumir un dels grans desafiaments del món actual, el de fer compatibles i simultanis la identitat, la multiculturalitat i la interculturalitat."