Krishnamurti i el plaer

Hernández Pijuan 2004

"Pel que sembla, l'ésser humà sempre s'ha escapat de sí mateix, del que ell és, eludint veure on va, fugint de tot això que el concerneix -l'univers, la seva vida quotidiana, el morir i el començar. És estrany que mai ens adonem que per molt que ens escapem de nosaltres mateixos, per molt que ens puguem allunyar de manera conscient, deliberada, inconscient o subtil, el conflicte, el plaer, el dolor, la por, etc., sempre són aquí. I finalment dominen. Hom pot tractar de reprimir-los, hom pot tractar d'apartar-los deliberadament per un acte de la voluntat, però tornen a la superfície. I el plaer és un dels factors que predominen; també comporta els mateixos conflictes, el mateix dolor, el mateix afartament. El cansament i el desgast del plaer formen part d'aquesta confusió que és la nostra vida. No podem eludir això. No podem escapar d'aquesta insondable confusió a menys que realment li dediquem certa reflexió, i no només reflexió, sinó que veiem amb atenció curosa, amb diligent vigilància tot el moviment del pensar i del jo. Molts podran dir que això és massa cansat, tal vegada innecessari. Però si no hi prestem atenció, si no li fem cas, el futur no només serà més destructiu, més intolerable sinó que mancarà de major significació. Aquest no és un punt de vista depriment, desalentador; és realment així. El que som ara, és el que serem en els dies que vindran. No podem evitar-ho. És quelcom tan precís com la sortida i posta del sol. Això ho compartiran tots els éssers humans, tota la humanitat, a menys que canviem tots, cada un de nosaltres, que canviem cap a alguna cosa que no sigui projectada pel pensament."

J. Krishnamurti a El darrer diari, entrada del 18.03.1983