No només teologia

Lucio Fontana 1963

Un significatiu article de Laura Freixas a La Vanguardia del 17 de desembre de 2022:

"He quedat sorpresa llegint The New York Times. M’hi vaig subscriure fa poc, aprofitant una oferta (prescindint del paper i del transport, llegir premsa del món sencer és fàcil i barat), i la sorpresa ha estat el protagonisme de la religió a les seves pàgines.

Sí, ja sabem que les esglésies sempre tenen un paper polític: el van tenir a Espanya amb Franco, i també de vegades contra Franco, amb el nacionalisme català i basc o els capellans obrers; el tenen als Estats Units, on les evangèliques han donat a Trump un suport que ara, pel que sembla, li retiren; i no cal dir a l’Amèrica Llatina, on el Vaticà va fer un mal negoci esclafant la teologia de l’alliberament: en comptes de tornar a l’ortodòxia, molts fidels, sobretot els pobres, es van passar a la competència...

Però no és tant el paper polític de les esglésies als Estats Units el que em crida l’atenció, com la seva presència en el debat públic. Pe­riodistes, telepredicadors, pastors protestants, sacerdots, rabins, creients corrents... intenten relacionar la teologia amb programes polítics, amb candidats, amb qüestions socials, com el consumisme. No ho fan només persones fanàtiques o molt conservadores: un columnista, per exemple, tan punter com Ezra Klein (autor del molt interessant assaig Por qué estamos polarizados) suggeria fa poc que, davant el mecanisme de reacció irreflexiva propiciat per les xarxes, potser ens hauríem d’inspirar en els quàquers, que mediten junts en silenci.

Que diferent que és el que passa aquí! Se sorprenia Manuel Alberca, expert en la matèria, que en les autobiografies espanyoles del segle XX, de religió amb prou feines se’n parla. No érem tots creients, se suposa...? Amb alguna excepció com la d’Esther Tusquets (que en les seves memòries relata la seva etapa juvenil catòlica i falangista), els que van rebre una educació religiosa, però van perdre la fe, despatxen el tema en dues línies. I és que la religió té poca vitalitat quan només n’hi ha una i parla amb una sola veu, la de la jerarquia. Però aquesta falta de vitalitat, de varietat, de debat, ens empobreix intel·lectualment. Us ho dic jo, que soc atea."