 |
| Rouault 1930 |
Hi ha un punt de nostàlgia de la divinitat en aquest "Gott ist tot" (a Des dels cairats, Tushita edicions 2022) de Francesc Bellmunt?
"Em veig la sang a les mans, imatge nítida
record d'aquell martiri, talment un joc:
amb tota la força del meu cor jove i gasiu
vaig matar el meu Déu i ho vaig celebrar
cantant el crim als quatre vents de la ignorància.
Del mite escanyat en un carrer de fàbriques,
petit ídol de postguerra que em parlava,
encara en cremen estelles a la foguera de l'oblit."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada