Mistèrics i gnòstics

 

Denis 1899

"Exposem breument dues concepcions mitològiques que, indubtablement, han influït en el cristianisme primitiu i, de retop, en el nostre: la mistèrica i la gnòstica. Les religions mistèriques (Atis, Isis i Osiris, Adonis, Mitra), d'orígens tribals i de composició universalista sense distinció de races ni de classes, acollien els neòfits per un acte d'iniciació solemne i secret, que comprenia abstinències, purificacions i baptismes, i la comunicació d'una fórmula sagrada. La seva finalitat principal consistia en la salvació dels adeptes que s'esdevenia amb la immortalització de l'ànima. I dic immortalització i no immortalitat, perquè l'ànima no era de si immortal, sinó que adquiria aquesta qualitat quan el mistèric es feia seu el caràcter d'una divinitat jovenívola que moria i ressuscitava, prenent part així en el seu destí, en la seva mort i resurrecció. La salvació no anava aparellada a submergir-se en el cosmos, com en els grecs evolucionats, sinó, prescindint-ne, poder arribar a un altre món. L'home no és un pecador que necessita la gràcia, sinó un presoner que necessita ser alliberat. D'on que pugui prescindir d'un ordre ètic, bo i esperant la immortalització a través del ritu.

La gnosi és fonamentalment una doctrina dualista, salvadora i sincretista, puix que assumeix idees mazdeistes, mistèriques, platòniques i algunes pinzellades de cristianisme. Anys enrere se'l creia un producte cristià, però estudis més recents han mostrat que és anterior i, fonamentalment, independent del cristianisme. Déu és un ésser inaccessible, i oposada a ell existeix eternament la matèria. Entre l'un i l'altra hi ha el Pleroma, habitat per eons. Un d'ells, el Demiürg, va donar forma a la matèria fent el món que coneixem. Un altre, l'Home Primordial o Ànima, fou atacat per les potències del mal, diables, i part d'ella caigué en llur poder i fou arrossegada a la terra, on es feu trossos, que romanen empresonats en el cos humà i que els diables fan servir per a mantenir en bon estat el món en oposició al Pleroma, que envegen. Déu, compadit de l'estat d'aquestes ànimes, els envia un eon alliberador (el seu Fill, el Crist, per als gnòstics cristians), que pren un cos aparent. Aquest revela a les ànimes llur estat, i amb aquest coneixement (gnosi) prenen consciència de llur situació i comencen el camí de salvació, en el qual empren fórmules sagrades per a enganyar els diables en la seva ascensió, que els han estat comunicades per l'eon salvador, fins a retornar a l'Home Primordial, a llur estat anterior. Llavors el món retorna al caos per sempre. En conjunt la gnosi és una doctrina que tendeix a reduir la revelació a una filosofia religiosa, a racionalitzar la fe i la salvació."

Jordi Llimona a Jesús de Natzaret. Assaig d'aproximació als orígens (1980, Edicions 62, pp. 39-41).