Corbí: Elements constitutius d’una societat creativa

Léger 1920

“Per crear o mantenir creativa de forma continuada una organització, caldrà a més de la creativitat científica i/o tecnològica, plantejar-se la sustentació axiològica com un sistema de cohesió i motivació.

Concretem aquests dos grans components:

Cal un plantejament científic i de les seves repercussions tecnològiques, o si es vol un plantejament tecnològic amb la seva fonamentació científica; amb uns desenvolupaments estrictament lògics.

A més, serà convenient que es plantegi un propòsit axiològic que vagi més enllà del benefici econòmic pur; el propòsit axiològic el constituirà el sistema de motivació i cohesió que es construirà amb la lògica pròpia del qualitatiu.

Cal tenir en compte que cap ciència o procediment tecnològic no pot tractar adequadament allò qualitatiu, sigui del tipus que sigui. El que és científic i tecnològic està construït amb un dels dos metallenguatges que permet parlar humà; està construït amb el metallenguatge abstracte.

El metallenguatge abstracte està construït eliminant-ne tot allò que tingui a veure amb el nostre sistema d'estímuls i respostes. Se n'abstrau tot l'axiològic: els conceptes es formen deixant-hi només els pretesos elements descriptius i eliminant tot allò que faci referència al nostre sentir, tant a nivell del sistema de l'animal humà de sentirs amb relació al medi físic i humà que l'envolta, com del sentir profund, que és un sentir humà que és gratuït, perquè no té res a veure amb la nostra supervivència. A les teories s'elimina l'estructura fonda d'actants. No hi ha actants sinó només operadors. Els subjectes i objectes que apareguin en la formulació de la teoria, no són subjectes o objectes, sinó exclusivament operadors gramaticals o operadors físics.

Si de tot el món teòric o tècnic se n'ha abstret, és a dir, s'ha eliminat tot allò que tingui referència al sentir, sigui superficial (sistema de senyals per a un vivent) o sigui profund (elements gratuïts del sentir), resulta que la metallengua científico-tècnica, es presenti com es presenti, és eunuca, incapaç radicalment per tractar allò axiològic. No serveix ni per motivar ni per cohesionar un equip.

Allò axiològic, allò referent als valors, allò qualitatiu ha de tractar-se amb una formalitat pròpia, que és la formalitat semiòtica. Un pintor no pinta amb conceptes, ni amb lògica científica, pinta amb contrastos i semblances de colors i formes. Cal dir el mateix d'un músic o d'un home espiritual. Les cohesions i motivacions funcionen de la mateixa manera. Els arguments racionals poden ajudar, però no poden crear la cohesió que uneix sentirs, ni la motivació que ofereix finalitats comunes sentides. Un equip de persones, en interdependència de coneixements i especialitats, requereix aquest tipus de cohesió i de motivació.

Quan s'han aconseguit la motivació i la cohesió que arriba als sentiments, és el moment de construir un projecte axiològic col·lectiu que deixi constituïdes i duradores aquestes motivacions i sentiments.

Per últim, per implantar en un col·lectiu aquest projecte axiològic col·lectiu cal crear una narració, que se sustentarà en un sistema d'actants adequats.

Les empreses o organitzacions que pretenguin ser innovadores i creatives hauran de comprendre que són imprescindibles els dos nivells, el que es construeix amb la metallengua científica, i el que es construeix amb la metallengua axiològica. No n'hi ha prou, per funcionar adequadament i amb eficàcia, amb la metallengua científica, encara que ho sembli.

Serveixi de confirmació a aquestes observacions fetes des de l'epistemologia axiològica, que totes les organitzacions que ens han precedit tenien dos tipus de llenguatges: el propi de la tecne, és a dir, el que corresponia a la feina artesanal, i l'axiològic que corresponia a la motivació i cohesió dels col·lectius, que s'aconseguia amb mites i narracions.

Les ciències i les tècniques ens han enlluernat i han eliminat aquest tipus de narracions i mitologies, considerant-les com a error i falsedat, sense advertir la funció que complien. En ignorar aquesta funció ens hem quedat sense motivacions que no siguin el benefici econòmic, l'avantatge, i ens hem quedat sense sistemes de cohesió, si no són les restes afeblides de les ideologies de l'època industrial.

Cal recuperar, en la consciència col·lectiva, la necessitat que les dues metallengües, la científica i l'axiològica, siguin presents a les nostres construccions. Sense la presència constant d'aquestes dues funcions del nostre parlar, no seran possibles els equips en interdependència de les societats de coneixement, ni serà possible gestionar pel bé de la nostra espècie i pel bé de la vida i habitabilitat la marxa accelerada exponencialment de les nostres societats.

Cal dir-ho i proclamar-ho, fins que sigui consciència comuna. Aquest és un dels papers propis de l'epistemòleg axiològic.

Marià Corbí al Butlletí del CETR de juliol de 2022