Jesuiteses

Bernardino Licinio 1540

Explica Ricardo García Cárcel al seu excel·lent escrit Els anys catalans d'Ignasi de Loiola al suplement Cultura/s de La Vanguardia de l'11.06.2022 (que cadascú ho avaluï com bonament li plagui...):

"Després del seu viatge a Alcalá i Salamanca tornaria a Barcelona, en la que seria la seva última estada catalana, de setembre de 1527 a gener de 1528, quan marxaria a París. El "pobre peregrí" Íñigo, que és com firmava, donaria pas a l'Ignasi que, sobretot a partir de la seva estada a Roma des del 1537 fins a la seva mort, el 1556, va ser el fundador compromès en una dinàmica institucional que el portaria a trencar amb les seves il·lusionades seguidores jesuiteses com Isabel Roser.

El cas Roser mereix atenció especial. Un any després de la fundació de la Companyia, Isabel Roser va enviudar. Ella, a través del testament del seu marit, va heretar un important patrimoni. L'abril del 1543, Roser marxava juntament amb dues dones més, Isabel Llosa i Francisca Cruilles, a Roma. Totes volien ser jesuïtes. Una vegada a Roma, Isabel va aportar grans donacions econòmiques a la incipient Companyia al mateix temps que es dedicava a tasques assistencials. Ignasi va reconèixer: "Us dec més que a totes les persones que en aquesta vida conec."

Isabel va buscar el suport de Pau III. A la cúria de Roma comptava amb amics com Joan Cordelles per aconseguir el seu propòsit de ser acceptada a la Companyia, amb els vots de pobresa, castedat i obediència. El 25 de desembre de 1545 va professar a la Companyia de Jesús al costat de Francisca Cruilles i Lucrecia Bradine. Aquestes dones van intentar dur a terme el projecte assistencial femení a la Casa de Santa Marta, buscant remei per a les dones prostitutes o pobres de Roma. Isabel Roser exerciria el càrrec de governadora, amb el suport ignasià inicial, però també de la Monarquia. Fins i tot havia escrit Roser al bisbe Caçador de Barcelona per dir-li que tornaria com a jesuïta. El dia abans de professar, Roser va renunciar a tots els seus béns a favor dels jesuïtes, sent present Ignasi; però de manera singular, Ignasi va canviar i va creure que la presència femenina limitaria la llibertat apostòlica. Es va entrevistar amb Pau III i el 3 de novembre de 1546 el sant pare va escriure una carta a les tres dones en que els comunicava que els seus vots a la Companyia quedaven anul·lats i que dependrien només dels seus bisbes. Isabel va acusar Ignasi d'haver-se quedat amb els seus béns i va exigir una contrapartida. Aquest va al·legar tot el que la Companyia havia fet per elles. Ignasi no va voler rebre-la més i la masculinització de la Companyia quedava institucionalitzada. Isabel Roser va abandonar la seva residència de Santa Marta i va marxar de Roma. El gener de 1549 entraria al convent de Santa Maria de Jerusalem, ja a Barcelona. Ignasi no contestaria mai les seves cartes, malgrat que ella el va continuar considerant el seu guia espiritual."