dijous, 5 de maig del 2022

Religió



Soutine 1922


Seguint en part i més o menys Zubiri, potser podríem anomenar religió al conjunt de narracions, nocions, imatges (escultòriques, pictòriques, musicals, poètiques...), gestos, rituals que impulsen les persones a seguir un camí de recerca de nivells més profunds de l'experiència vital fins arribar a un nivell capaç de fonamentar aquesta experiència i dotar la persona de consistència.

D'aquesta consistència se'n pot dir també "realitat", "plenitud", "sentit", i és viscuda com una capacitat, com un "poder" (terme emprat tant per Zubiri com per Castaneda). Del nivell fonamentador se'n pot dir "divinitat" o tots els seus noms i sinònims.

Fer el procés de relligar-se amb aquesta fonamentalitat és una opció personal lliure. Aquest procés és viscut com l'establiment d'una relació interpersonal que comporta adhesió i lliurament, una relació que permet expressar les pròpies necessitats i aspiracions, una relació que esdevé font de seguretat personal.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada