dimarts, 10 de maig del 2022

Petrarca: Sonet 3



Simone Martini 1315


"Era il giorno ch’al sol si scoloraro
per la pietà del suo factore i rai,
quando i’ fui preso, et non me ne guardai,
ché i be’ vostr’occhi, donna, mi legaro.

Tempo non mi parea da far riparo
contra colpi d’Amor: però m’andai
secur, senza sospetto; onde i miei guai
nel commune dolor s’incominciaro.

Trovommi Amor del tutto disarmato
et aperta la via per gli occhi al core,
che di lagrime son fatti uscio et varco:

però, al mio parer, non li fu honore
ferir me de saetta in quello stato,
a voi armata non mostrar pur l’arco."


Petrarca, Sonet III


Versió catalana de Miquel Desclot (2003):


"Era el dia que al sol li empal·lidiren
els raigs, del seu autor bo i compadit,
quan vaig ser pres, trobant-me inadvertit,
que els vostres ulls, senyora, em posseïren.

En aquell temps els meus no s'asserviren
a guardar-se d'Amor: que protegit
jo em creia; tal que el meu mal i neguit
en el comú dolor es decidiren.

Amor em veia del tot desarmat
i obert el pas pels ulls al cor ombrós,
que de llàgrimes són portal amarg:

a parer meu, però, no fou honrós
ferir-me de sageta en tal estat
i a vós, armada, ni menys mostrar l'arc."



Versió catalana d'Osvald Cardona (1955):


"Era aquell jorn que el sol descoloria
els raigs per pietat del Creador.
quan vaig ser pres, sens fer-hi atenció,
i el llaç dels vostres ulls, dona, em cenyia.

No creia temps d'anar amb precaució
contra els embats d'Amor, i feia via
segur, sens malfiança; i aquell dia
comencí els mals entre el comú dolor.

Ben desarmat l'Amor em sorprengué,
i al cor, pels ulls, s'obrí la via dreta,
i ara són pas i eixida d'un plor amarg.

Mes poc honor, jo crec, que li va fer,
en tal moment, ferir-me amb la sageta;
i a vós, armada, no mostrar gens l'arc."



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada