 |
| Morandi 1951 |
"Morandi pot esdevenir un antídot contra la nostra pressa insaciable i la nostra pulsió depredadora: cada cop més tenim una mirada que rellisca sobre les coses i les persones, i no les veu. Per això mateix, Morandi ens pot ajudar a una cosa que, com més va, més difícil ens resulta: a apaivagar la mirada.
Però per a endinsar-nos en aquest camí ens cal reaprendre el significat de paraules que anem oblidant progressivament: austeritat, simplicitat, contenció... Morandi és un testimoni i, alhora, una invitació. El testimoni d’una mirada atenta, i la invitació a recórrer l’aprenentatge del camí que ens hi mena. (...) Morandi fixa la mirada en objectes propis de la senzillesa quotidiana. Potets i ampolletes, si ho volen dir així. Però aquesta mirada sobre la quotidianitat no és repetitiva, perquè és contemplativa. És la disposició a veure què revela de si mateix –i què revela de nosaltres mateixos– allò que cada dia tenim al davant.
(...) Per això és tan important que ens convidi a explorar la riquesa, la qualitat i la bellesa dels objectes normals i corrents, i ens convidi a veure-hi la seva veritat, i la veritat que es manifesta en ells. Perquè si ens entrenem amb els potets i ampolletes podrem assolir cada cop més la visió de la veritat que es mostra diàfanament (no ocultament) en la vida quotidiana. I en tota vida quotidiana. No és descartable que qui menyspreï Morandi per repetitiu en el fons estigui projectant el seu menyspreu pel que alguns anomenen, gairebé despectivament, la vida normal i corrent.
 |
| Morandi 1958 |
(...) Morandi pintava també paisatges. De vegades en tenia prou amb un traç o una mica de color per mostrar-nos el que calia veure, sintonitzant en aquest punt amb la millor tradició oriental. Però, altre cop, no eren paisatges espectaculars, i menys encara amb la pretensió de “fer bonic”. Es limitava a pintar, senzillament, el que veia des de la finestra de casa. Altre cop un missatge de fons: en el que veiem cada dia ja hi és tot present, perquè en tot (i no només en entorns selectes) hi batega una ressonància infinita.
Diguem-ho provocativament: Morandi no es repeteix. Perquè el que fa és convidar-nos a deixar espai a un silenci interior que ens permeti contemplar i veure tot el que tenim al davant. Tot el que la vida ens posa al davant. En tota la seva infinita diversitat de matisos, color i lluminositat. D’aquí la seva obsessió per disposar de maneres diferents els seus objectes, i la mirada contemplativa i indagadora que dipositava en ells, com ens mostren algunes fotos. Perquè mai podem donar per acabat el camí per veure millor la vida que ens relliga a tots, persones i objectes."
Josep M. Lozano i Àngel Castiñeira a El Punt/Avui de 12.05.2022
Recordeu que aquí hi podeu trobar més de 400 obres de Morandi ordenades cronològicament...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada