 |
| Kirchner 1914 |
“La bellesa és veritat i la veritat és bellesa. La bellesa és expressió sense dualitat de la dimensió absoluta. Per tant la bellesa és la dimensió absoluta, la veritat.
Aquest fet implica que la veritat no és una formulació, ni és possible formular-la, però sí expressar-la o, millor dit, intentar expressar-la. Aquesta coincidència ens porta a advertir que la veritat té els caràcters de la bellesa. Quins són aquests caràcters?
La bellesa i la veritat, que no és formulació, només es poden sentir en el fons, són un sentir en el fons.
La veritat, com la bellesa, és directa, sense reserves, és potent, és amable, acollidora, sense retrets.
La veritat, com la bellesa, sempre és diferent i sempre la mateixa en les seves diverses expressions quan totes dues estan apuntant a la dimensió absoluta.
La veritat no sotmet, només sedueix, com la bellesa.
Així són la veritat i la bellesa, perquè així és la dimensió absoluta. Tant l'una com l'altra pacifiquen, perquè alliberen de la submissió a l'ego. Desplacen del paquet de desitjos/temors, a la gratuïtat.
La bellesa mostra que la veritat no és una cosa abstracta, sinó una cosa sensible, perceptible.
La veritat, com la bellesa, no provoca temors ni submissions, sinó confiança, llibertat i goig.
La bellesa mostra que la veritat com a imposició i submissió és assumpte de la necessitat i pretensions dels projectes axiològics col·lectius, no és la naturalesa de la veritat. Quan la veritat es manifesta com a exclusiva és per necessitat dels projectes axiològics col·lectius, aquesta no és la seva naturalesa.
La veritat, que no és una formulació, es pot presentar en diverses formes que totes expressen la unitat d'aquesta veritat.
La veritat, com la bellesa, ha servit a les creences i als senyorius, però no és ni creences, ni senyoriu. La veritat, com la bellesa, és lliure de creences i de senyoriu.
La bellesa convenç per si mateixa i crea certesa sense ajut de res, ni de ningú. La veritat es comporta de la mateixa manera. La bellesa és enemiga de la imposició, encara que hagi servit al poder. La veritat també és enemiga de la imposició, encara que de vegades hagi servit al poder.
La bellesa és la veritat perquè totes dues pretenen al·ludir, proclamar, el mateix: la dimensió absoluta.
La veritat és l'única que expressa l'ésser de la bellesa.
Els qui comprenen el misteri dels mons, que és la veritat, comprenen la bellesa sense límits en cada expressió.
Els qui senten a fons la bellesa, senten a fons la veritat.
La bellesa és tota ella vertadera, com la veritat és tota ella bella. La bellesa és veritat i la veritat és bella.
La bellesa testifica la veritat i la veritat garanteix la bellesa.
La bellesa i la veritat manifesten que tot és unitat, ho proclamen.
Totes dues es diuen en formes, però totes dues estan lliures de tota submissió a formes.
És impossible que una bellesa que sigui real no sigui vertadera. I és impossible que una veritat que sigui real, tant si és formulació, com si és apuntament a allò no formulable, no sigui bella.
La cerca de la veritat, com la cerca de la bellesa, són dures. L'oposició a aquestes cerques i la seva defensa davant d'aquesta oposició, poden endurir l'esperit.
La contínua baralla amb si mateix per aconseguir-les i defensar-les també pot endurir l'esperit. Aquesta duresa d'esperit és un error que cal procurar corregir, perquè la tendresa és el que correspon a la veritat i la bellesa.
Que aconsegueixi la tendresa de la veritat i de la bellesa al final dels meus dies!"
Marià Corbí
(Butlletí CETR, març de 2022)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada