Petrarca: Sonet 134

 

Simone Martini 1333

"Pace non trovo, et non ò da far guerra;
e temo, et spero; et ardo, et son un ghiaccio;

et volo sopra ’l cielo, et giaccio in terra;
et nulla stringo, et tutto ’l mondo abbraccio.

Tal m’à in pregion, che non m’apre né serra,
né per suo mi riten né scioglie il laccio;
et non m’ancide Amore, et non mi sferra;
né mi vuol vivo, né mi trae d’impaccio.

Veggio senza occhi, et non ò lingua et grido;
et bramo di perir, et cheggio aita;
et ò in odio me stesso, et amo altrui.

Pascomi di dolor, piangendo rido;
egualmente mi spiace morte et vita:
in questo stato son, donna, per voi."

Petrarca, Sonet CXXXIV

Versió catalana de Miquel Desclot (2003):

"Pau no conec, i no puc moure guerra;
temo i espero; cremo i sóc de glaç;
volo per dalt del cel, i jec a terra;
res no estrenyo, i el món retinc al braç.

Qui em té en presó no em tanca ni em desserra,
per seu no em guarda ni em desnua el llaç;
i Amor no em puny amb l’arma i em desferra,
i no em vol viu ni treure’m de mig pas.

Hi veig sense ulls, i sense llengua crido;
morir espero i d’ajuda faig exhort;
m’odio a mi i d’algú sóc amorós.

Visc de dolença i ric en plany assidu;
igualment em desplauen vida i mort;
en tal estat em veig, dona, per vós."

Versió catalana d'Osvald Cardona (1955):

"No trobo pau ni tinc per què fer guerra;

temo i espero; cremo i soc un glaç;

volo pel cel i vaig rodant per terra;

no estrenyo res i el món cenyeix mon braç.

Qui em té en presó no em solta ni m'aferra,

i no em reté ni vol desfer-me el llaç,

i no em mata l'Amor ni em lleva el ferre.

Ni em vol vivent ni em salva en el mal pas.

Hi veig sense ulls i sense llengua clamo;

deliro per la mort i ajut reclamo;

estimo algú i a mi em soc odiós.

Em peixo de dolor; ploro per riure;

igual m'és desplaent morir que viure:

amada, m'he tornat així per vós."