Morir en mans de Déu

 

Memling 1480

"Morir en mans de Déu" és un bon exemple d'expressió simbòlica. La utilitza Alicia Guidonet per donar títol al n. 19 de la col·lecció CJ Estudis de Cristianisme i Justícia (2018). Aquest caràcter simbòlic el reconeixem fàcilment quan ens fixem en els adjectius que li escauen. Podem dir que és una expressió, bonica, fins i tot preciosa. No podem dir que és precisa, o exacta. Literalment, com la major part de les expressions simbòliques, no té sentit: és que Déu (acceptant la utilització del terme i el seu caràcter inefable, indescriptible, inassociable, diferent de qualsevol cosa que puguem imaginar) té mans? I, tot i així, l'expressió és significativa, valuosa. Ens impacta, ens commou, ens obre, ens porta joia i esperança. És un símbol.

Morir en mans de Déu. Morir acollit. Morir en pau. Aquest Déu que ens ha acompanyat i guiat en l'itinerari vital també es fa present en el moment final. No desapareix davant de la mort, és allà tan poderós com ho ha estat mentre hem viscut. Tan capaç de donar-nos força i confiança. Tan capaç de reconciliar-nos amb nosaltres mateixos. Si hem sabut treballar el símbol diví com per fer-nos propera la divinitat durant la nostra vida, aquesta experiència es manté en el moment de morir. El símbol no fuig en el moment final. Déu és manté present en el darrer moment, com a símbol fonamental que ens ha estat referència clau en el temps viscut.

Aquesta expressió no ens parla d'una vida després de la mort, d'un judici, d'un paradís o un infern, no ens parla de res. Aquests altres símbols hauran jugat o no un paper en les nostres vides. Però el moment final no va d'això. No va d'expectatives, de promeses, de resurreccions. Va simplement, si la consciència ens ho permet, d'assumir el darrer moment -o la darrera etapa- vivint-lo a fons, assumint-lo en tota la seva densitat. Fins i tot en contextos tràgics, o de dolor, o d'injustícia, o de soledat, com tan bé expressa la mort de Crist a la creu. Viure la mort sentint-se protegit i acaronat per unes mans. Les mans de Déu.