 |
| Bernat Martorell 1445 |
"A les societats de coneixement, d'innovació i de canvi accelerat ens trobem amb serioses dificultats per interpretar i sentir Jesús de Natzaret.
Si buidem Jesús dels mites i creences jueus i dels revestiments greco-romans propis de les ments i dels projectes axiològics col·lectius de societats ramaderes i societats agrari-autoritàries, ens quedem amb un jove jueu habitant d'un poblet, Natzaret. Jesús és un home senzill, no és un erudit, és un artesà educat a la tradició religiosa d'Israel. Un artesà que podem suposar que va treballar amb freqüència a Sèforis, una ciutat grega a pocs quilòmetres de Natzaret.
El van fer Messies, Fill de Déu, Verb de Déu, Creador, Rei i una llarga llista d'apel·latius. Seria bo recuperar el jove mestre en la seva humil condició humana per comprendre'l millor.
Voldríem apreciar el perfum del seu vi, deixant al costat les formes de la copa en què aquest vi no va tenir més remei que abocar-se. Jesús va ser un home senzill que va haver de ser interpretat i sentit des del projecte axiològic col·lectiu de les societats en què va viure i en què es va educar.
Va ser un home obert de bat a bat a la dimensió absoluta de la realitat. Va aprendre als cels, als camps i al llac de Tiberíades que Déu, que és com anomenava la dimensió absoluta, era bo i clement com un Pare i el va anomenar Pare.
Jesús estimava i admirava els camps, les flors i, sobretot, els homes i dones més pobres i desvalguts amb què es trobava.
Va ser un esperit subtil que residia a la dimensió absoluta, que en passar per Jesús es mostrava com a humil, senzilla, a nivell dels pobres d'aquest món. Va concebre Déu, seguint la tradició d'Israel, com a Pare sol·lícit. Es va viure com a fill d'aquest Pare i va estimar totes les criatures com a germans seus.
Un Pare pacient que cuidava els seus fills i que es mostrava a tota criatura.
Jesús va viure intensament la seva unida radical amb la dimensió absoluta, el Pare. Des d'aquí va donar la Bona Nova que el Senyor del cel era un Pare misericordiós.
Va defensar i va ajudar els pobres, els malalts, els marginats. Es va oposar amb fúria a l'esclerotització i l'empobriment de la tradició religiosa d'Israel, i ho va fer amb tanta força que li va costar la vida crucificat.
Com calibrar la grandesa i la finor d'aquest jove jueu d'un poble humil d'Israel? Només s'aconsegueix intentant comprendre'l i sentir-lo desposseït dels mites, les narracions i les creences del seu temps.
És difícil reviure l'obertura confiada en el Pare, l'amor als germans, la subtilitat del seu esperit que escapa de les interpretacions que van fer d'Ell.
Jesús de Natzaret no fou l'encarnació d'un Déu abaixat del cel. Aquesta és una interpretació pròpia de les societats agrícoles-autoritàries greco-romanes. Per sentir aquesta interpretació calen creences, cosa que és impossible a les societats d'innovació i canvi continu accelerat.
Tampoc no podem interpretar-lo com a Profeta. També calen les creences que Déu és un i el Profeta un altre. Així es manté la dualitat.
L'interpretarem com un savi, com un home en què es transparenta la dimensió absoluta sense cap obstacle, fins al punt que el seu jo desapareix com el seu lloc de residència i només resta palès, per a qui sap veure, el misteri dels mons.
En Ell la dimensió absoluta es mostra humil, propera, sol·lícita, amant i interessada en la vida, la salut i el reconeixement de la dimensió absoluta dels humans.
Jesús no es mostra com a sobirà poderós, sinó com a mestre humil envoltat d'uns deixebles rudes. Tot Ell és la presència de la dimensió absoluta a què va anomenar Pare.
Es proclama no-dos amb el Pare.
Ell és una proposta de vida per a tot humà. Proposta de vida que, des de la societat del coneixement, comprenem que no inclou creences ni jueves ni greco-romanes, només demana lucidesa i misericòrdia. El misteri dels mons immensos es mostra en Ell com un Pare Clement.
Els mites, narracions i creences que parlen d'Ell orienten la nostra ment i el nostre sentir profund cap al seu misteri, però no el descriuen en la seva naturalesa pròpia, són símbols i narracions que apunten al seu misteri.
Quan ens apropem a Ell, a les noves societats, hem d'anar nus de preconcepcions, nus de creences i de dogmes intocables. Hem d'aproximar-nos nus en la nostra ment i sentir, perquè Ell és el nu.
Tenia, inevitablement perquè era humà, els projectes axiològics col·lectius del seu temps i, per tant, el projecte col·lectiu de vida de la seva societat, però el seu esperit, des de la dimensió absoluta, els desbordava.
Aquesta plena obertura al misteri dels mons és el que podem aprendre d'Ell a les societats del coneixement. L'hem d'interpretar i viure des dels projectes axiològics col·lectius dinàmics de les noves societats, sense agafar-nos a cap base pretesa com a definitiva i intocable. Ell ens acompanyarà i guiarà en la nostra aventura de transformacions accelerades, si no el fem viatjar amb nosaltres carregat de creences, interpretacions i patrons de vida de cultures que van morir.
El Mestre humà i savi, nu de patrons culturals ja morts, ens guiarà en el nostre peregrinar constant. No podem demanar-li que ens acompanyi en el viatge que tenim forçosament que emprendre sense equipatges del passat, sense carregar-li els pesats fardells del passat."
Marià Corbí, Jesús lliure de projectes axiològics col·lectius jueus i grecoromans (Nadal del 2020)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada