Petrarca: Sonet 61

Simone Martinin 1319

"Benedetto sia ’l giorno, e ’l mese, e l’anno,
e la stagione, e ’l tempo, e l’ora, e ’l punto,
e ’l bel paese, e ’l loco ov’io fui giunto
da’ duo begli occhi che legato m’hanno;

e benedetto il primo dolce affanno
ch’i’ebbi ad esser con Amor congiunto,
e l’arco, e le saette ond’i’ fui punto,
e le piaghe che ’nfin al cor mi vanno.

Benedette le voci tante ch’io
chiamando il nome de mia donna ho sparte,
e i sospiri, e le lagrime, e ’l desio;

e benedette sian tutte le carte
ov’io fama l’acquisto, e ’l pensier mio,
ch’è sol di lei, sì ch’altra non v’ha parte."

Petrarca, Sonet LXI

Versió catalana de Miquel Desclot (2003):

"Beneït sigui el dia, el mes i l’any,
l’estació i el temps, l’hora i el punt,
i el bell país, i el lloc on, vagabund,
vaig trobar els ulls que em fermen en parany;

i beneït el primer dolç afany
que vaig conèixer en ser jo a Amor adjunt,
i l’arc i fletxa que em tirà damunt,
i les nafres que al cor porten el dany.

Beneïdes les veus que he alçat al vent,
per les quals el seu nom la terra sap,
i els sospirs, i el desig, i el planyiment;

beneïts els papers on meno a cap
la seva fama, i el meu pensament,
que és només d’ella, que altra no n’hi cap."



Versió catalana d'Osvald Cardona (1955):

"Beneït sia el jorn, el mes, l'anyada,

l'estació i el temps, l'hora i l'instant,

el bell paratge, el lloc on era quan

de dos ulls bells fui pres en la llaçada.

I beneït l'afany, dolça abrivada,

nascuda quan l'Amor m'anà lligant,

i l'arc i les sagetes, esqueixant

mon cor, i la ferida mai tancada.

I beneïts els cops en què dient

el dolç nom de l'amada l'expandia,

i els molts sospirs, i el plor i l'anhel ardent.

I beneïts els versos que escrivia

pels quals haurà renom, i el pensament

que és d'ella i a cap altra es giraria."