Carner: Plany

Nonell 1906

"Si ella fos només una mentida bella,

si ella fos només un somni del matí,

al capdavall del cel potser, com una estrella,

o com un averany al fons de tot de mi,

llavores, foscament, viuria sols per ella,

tancat mon finestral amb l’heura del destí;

i sempre dins ma nit seria meravella

i ja cap veu del món no la podria occir.

Si ella fos només la boira de ribera,

les gotes de ruixim que saben els esculls;

si ella fos només l’esparsa volandera,

seria veritat i joia de mos ulls.

Però com ella riu i canta i fa sa via,

ve-te’l aquí l’engany i la malenconia."

Josep Carner a La paraula en el vent (1914)