"Quin tipus de pau podem considerar que és la forma de pau més autèntica? En la nostra vida quotidiana, el terme pau s'utilitza com a contrari de guerra. Així, la pau s'entén només en el marc de "guerra i pau". Per tant, la pau es considera com l'absència o la interrupció de la guerra. Això no obstant, les persones no estan necessàriament en pau en la seva ment quan no estan en guerra. La pau real es pot aconseguir si es va més enllà del concepte de pau com a contrari de guerra, és a dir, la pau en el sentit polític i sociològic, i si es pren consciència de la pau de la ment, és a dir, la pau en la profunditat més íntima de l'existència humana. Evidentment és desitjable una pau sense guerra, però, d'una manera fonamental, no es tracta d'una pau irreal i fictícia? La pau real ha de ser una pau duta a terme des de la base de la pau feta realitat en la profunditat més íntima de l'existència humana. Això ha de ser real no solament per a la pau de l'individu, sinó també per a la pau de la societat i la pau del món.
(...)
Actualment, com s'entén la pau en el buddhisme? El terme sànscrit original per a pau és santi, que significa calma, quietud i tranquil·litat. Aquesta pau de la ment s'anomena nirvana, en la qual se suprimeixen totes les passions del mal. Gautama Buddha no va realitzar miracles ni va reeixir a l'hora de reformar l'àmplia societat hindú, sinó que més aviat va assenyalar d'una manera tranquil·la els punts bàsics del sofriment de la vida humana i esperava que les persones n'esdevinguessin conscients. Per a ell, les arrels del sofriment innat en l'existència humana són en la nostra ignorància fonamental i en la passió del mal. Santi no és res més que l'estat en que se superen aquesta ignorància i aquesta passió.
(...)
La compassió, que significa "sofrir plegats", juntament amb la saviesa, constitueix el principi bàsic de la vida buddhista. En el cristianisme, l'amor i la justícia sempre van lligats. L'amor sense justícia no és amor veritable; la justícia sense amor no és justícia veritable. De la mateixa manera, en el buddhisme, la compassió i la saviesa sempre van juntes. La compassió sense saviesa no és compassió veritable; la saviesa sense compassió no és saviesa veritable."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada