dilluns, 30 d’agost del 2021

Garaudy: Jesús



Rouault 1956



"Aproximadament sota el regnat de Tiberi, ningú sap exactament on ni quan, un personatge del qual s'ignora el nom va obrir una escletxa en l'horitzó dels homes.

No va ser certament un filòsof, ni tampoc un tribú, però va haver de viure de tal manera que tota la seva vida presenta aquest significat: cada un de nosaltres pot en qualsevol instant començar un nou avenir.

Desenes, centenars potser, de narradors populars van cantar aquesta bona notícia. Nosaltres en coneixem tres o quatre.

El xoc que havien experimentat el van expressar amb les mateixes imatges que fan servir els pobres, els ofesos, els humiliats, els oprimits, quan somien que tot s'ha tornat possible: el cec que comença a veure-hi, el paralític que comença a caminar, els famolencs al desert que reben el pa, la prostituta en la que desperta una dona, el fill mort que reneix a la vida.

Per fer arribar fins a la fi el clam, ell mateix, per mitjà de la seva resurrecció, anunciarà que tots els límits, fins i tot la mort, el límit suprem, havien estat vençuts.

Algun erudit pot posar en qüestió, un per un, els fets d'aquesta existència. Malgrat tot, però, roman immutable aquesta certesa que transforma la vida. Una foguera s'ha encès. Així que és evident que va existir l'espurna o la flama primera que va donar naixement a la foguera.

La foguera la va constituir primerament un grapat de gent miserable; de no haver estat així, l'«establishment», des de Neró a Dioclecià, no els hauria maltractat tan durament.

En aquest home, l'amor va haver de ser militant, subversiu. De no haver estat així no l'haurien crucificat.

Totes les savieses s'havien detingut, fins llavors, en el destí inexorable, en la fatalitat. Ell va posar de manifest l'absurd de tals savieses. Va demostrar precisament el contrari el destí inexorable: la llibertat, la creació, la vida. Va arrencar la història de les urpes de la fatalitat...

Era com un nou naixement de l'ésser humà.

Miro aquesta creu, que és el seu símbol, i somnio en tots els que han eixamplat l'escletxa... en tots aquells que ens han fet prendre consciència que l'ésser humà és massa gran per bastar-se a si mateix.

...gent de l'Església, torneu-nos-el! També la seva vida i la seva mort són nostres, de tots aquells per als quals té un sentit. De tots els que hem après d'ell que l'home ha estat creat creador..."


Roger Garaudy a Qui va ser Jesús de Natzaret? Una escletxa... El Ciervo, gener de 1970




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada