Paraula de Déu

 

Morris Louis 1960

"La paraula mítica, que s'expressa en el culte, és un escoltar que només es pot dur a terme mitjançant l'oïda interior, perquè es tracta de la Paraula de Déu, que pren sempre una contextura humana, però que ve de més enllà de l'home. Quan l'home escolta aquesta Paraula mostra el seu desig d'atènyer i de viure en l'eternitat. Aleshores se sap creat, i aquesta convicció de dependència és la renúncia més total a la seva pretensió, sempre més o menys latent, d'esdevenir Prometeu. En aquesta actitud, l'home viu coma home i deixa que Déu sigui Déu; no un Déu llunyà, ociós, com és el Déu de la Il·lustració, sinó la Paraula que es deixa experimentar en el cor de l'home com la culminació del desig, com la relativització de les formes, com la possibilitat de transcendir límits, com l'amor incondicional i incondicionat, com a gratuïtat benèfica. El culte és diàleg amb Déu en forma de narració, que és vida."

Lluís Duch a Parlar de Déu, parlar de l'home vol. 1, Viena Edicions (2020), p. 67 (text original de 1976).