Carner: Cançó del goig peremptori

Fautrier 1934

"Veus el camí sense caminant
i un horitzó distant;
vogar en un núvol et proposes.
Llibera't de l'encant.
Ves que aviat s'esfullaran
les roses.

Mira al teu volt, que fuig l'instant.
La llum i el tendre amant
diuen amor, i tu no goses
alçar-te radiant.
Ves que aviat s'esfullaran
les roses.

El vent, passant, se'n du mon cant,
el riu se'n va plorant;
i fins l'herbei on et reposes
et fa, capcinejant:
-Ves que aviat s'esfullaran
les roses.

Sospirs ni mur de diamant
ja mai no detindran
el riu del temps, sense rescloses,
que corre triomfant
marcint les vides i esfullant
les roses."


Josep Carner a Ofrena, dins del llibre Poesia (1957)