La part central del Tapís de la creació, de finals del segle XI o principis del segle XII, conservat al Museu Capitular de la Catedral de Girona, fet de llana i fibra de lli, ens parla de la creació del món segons el començament del llibre del Gènesi.
Al cercle exterior de la imatge hi ha la següent inscripció en llatí:
"In principio creavit Deus celum et terram, et mare et omnia qua in eis sunt, et vidit Deus cuncta que fecerat et erant valde bona."
O sigui: "Al principi, Déu va crear el cel i la terra, i el mar i tot el que contenen, i Déu veié tot el que havia fet i era molt bo."
Dins del cercle hi ha diverses imatges al voltant del tema de la creació:
La imatge 5 presenta un àngel dret sobre un negre abisme, amb la inscripció "Tenebre erant super faciem abissi", "hi havia tenebres (o foscor) sobre la faç de l'abisme". El seu contrapunt és l'àngel de la imatge 6, on diu simplement "lux", "llum".
La imatge 2, un colom volant sobre d'aigua, representa l'Esperit de Déu damunt la faç de les aigües, amb la inscripció "Spiritus Dei ferebatur super aquas", "l'Esperit de Déu planava sobre les aigües".
A sota de la imatge 2 hi ha una altra inscripció circular, que diu: "Dixit quoque Deus: fiat lux, et facta est lux", o sigui: "Déu digué també: faci's la llum, i la llum es feu." I al centre d'aquest cercle interior, la imatge 1, presenta a Jesucrist com a pantocrator, totpoderós, que tot ho governa, Senyor de l'univers, "rex fortis", amb el Llibre de la Vida a la mà esquerra i la mà dreta beneint; una representació gràfica evocant l'esplendor solar (el que surt del seu cap no és la creu sinó raigs de llum dins el cercle solar).
La imatge 3 mostra un cercle verd sobre aigües amb la inscripció "Fecit Deus firmamentum in medio aquarum", "Déu feu el firmament enmig de les aigües". La seva contrapart és la imatge 4, un altre cercle verd dins del qual hi ha el sol i la lluna, les dues grans lluminàries que regeixen el dia i la nit, com a representació del firmament creat. Les aigües han quedat separades per una falca d'espai vermell, el firmament; la inscripció diu "Ubi dividat Deus aquas ab aquis", "Llavors Déu dividí les aigües de les aigües".
La imatge 7 mostra a la part de baix els mars, plens de tota mena de criatures, grans balenes o monstres marins inclosos (els "Cete grandia" esmentats al Gènesi). A la part de dalt hi volen els ocells, "volatilia celi".
A la imatge 8 apareix Adam contemplant els animals (inclosos els ocells de la imatge 7, també orientats cap a ell) sense trobar-hi algú semblant a ell; "Adamus non inveniebatur similem sibi", diu la inscripció.
Això troba resposta a la imatge 9, quan Déu crea Eva a partir d'una costella d'Adam: "Inmisit Dominus soporem in Adamo et tulit unam de costibus eius", "el Senyor va immergir Adam en un sopor i va prendre una de les seves costelles". A la dreta de la imatge ja hi surt la pomera, el "lignum pomiferum", amb fulles i sense fulles (recollint una curiosa i simbòlica llegenda que considerava que la creu on es crucificà Jesús era feta de la fusta d'aquesta pomera).
Aquesta part central està envoltada per altres elements, bona part dels quals estan malauradament perduts.
Als quatre angles del quadrat que emmarca els cercles hi ha núvols i els quatre vents (cephirus, septentrion, subsolanus i auster), cada un dels quals bufa dues trompetes indicant així la rosa dels vuit vents.
És divertida la representació de l'any (al centre de la part superior), amb la roda del temps al braç esquerre i un estri de treball al braç dret, envoltat per les quatre estacions estas, autumnus, hiems i ver.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada