Matsuo Bashô (1644-1694) i Yosa Buson (1716-1783) són dos dels grans mestres del haiku japonès.
Heus aquí un haiku de Bashô de 1686:
"Al vell mirall d'un toll
hi salta una granota.
Soroll d'aigua."
L'hem traduït a partir de la traducció castellana de Ricardo de la Fuente Ballesteros. Aquest expert ens dóna una transcripció fonètica de l'original japonès:
"Furu ike ya.
Kawazu tobikomu
Mizu no oto"
Diu de la Fuente: "El silenci i la immobilitat caracteritzen un vell toll d'aigua sense vida, fins que, de cop, una granota es submergeix en aquestes aigües. És a dir, davant del silenci, "soroll d'aigua"; davant la immobilitat, el moviment." Kawazu és granota en japonès. La immobilitat és evocada amb la noció de "mirall" aplicada a la superfície de l'aigua.
Buson reelabora aquest haiku:
"Al vell mirall d'un toll,
se'n va una vella granota.
Fulla caiguda."
La transcripció del japonès:
"Furu ike no
Kawazu oi yuku
Otxiba kana"
Diu de la Fuente: "A Buson li interessa més la metàfora, no exempta de transcendència, d'una granota tan vella com el toll i la branca caiguda." Certament, aquí hi trobem un to tardoral, de comiat, de pas del temps, de fi proper, d'evocació de la mort. La vella granota que s'allunya ja és com una fulla morta. És fantàstic com es pot fer una imatge tan potent amb tanta senzillesa.
He de reconèixer que m'ha fet feliç poder construir en català la frase "al vell mirall d'un toll"... De la Fuente diu "en el espejo antiguo de un estanque".
Tornem al to tardoral de la mà de Bashô:
"Sobre una branca seca
un corb.
Capvespre de tardor."
La transcripció del japonès:
"Kare eda ni
Karasu no tomarikeri
Aki no cure"
La branca seca evoca un paisatge de tardor amb un petit punt negre, el corb, que va desapareixent en el capvespre.
Acabem altre cop amb Buson:
"Cau la flor del cirerer
sobre el mirall de l'arrossar:
estel en la foscor de la nit sense lluna."
La transcripció del japonès:
"Sakura txiru
Nawaxiro-mizu ya
Hoxi tsuki yo"
De la Fuente explica que Buson també pintava, i aquest és un poema molt visual: el contrast entre la llum de la flor que cau i la nit.
(Al post "Vint-i-un haikus" ja havíem traduït aquests haikus a partir de les versions castellanes de Ricardo de la Fuente Ballesteros, professor de la Universitat de Valladolid, publicades al "Pliego de poesía" n. 60 de la revista El Ciervo n. 479, l'any 1991. Llavors vàrem mirar de preservar l'estructura sil·làbica 5-7-5 pròpia del haiku; ara hem fet una traducció més propera a la de Ricardo de la Fuente, més lliure pel que fa a la forma estricta del haiku.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada