divendres, 23 d’abril del 2021

El petó

 

Soutine 1919

"Si l'amor és el millor de la vida, el petó és el millor de l'amor; el petó, poesia d'amor, segell de la passió, sensual i platònic, a mig camí del sagrament entre l'espiritualitat del principi i el desenllaç carnal, dolç acte que es realitza en una esfera més alta que en la d'aquest, a través dels òrgans més purs de l'alè i el llenguatge. És espiritual, perquè tot i ser individual és noblement conscient. Entre les seves mans, el cap únic es trastorna; sota les pestanyes, la mirada somrient i greu es perd en la teva, i el teu petó li diu: "És a tu a qui estimo i desitjo, tu, dolcesa única, do del cel, en tota la natura ets tu". En aquest cas la còpula, creadora anònima, en el fons no escull i es cobreix de tenebres. El petó és èxtasi, la procreació és voluptuosa. És més aviat en el petó que tu ets sents a gust, en la visita fugaç de l'efímera bellesa per la lúcida passió. Heus aquí la diferència entre l'art i la vida; ja que la plenitud de la vida, de la humanitat, l'engendrament, no és un fet de la poesia, ni és un petó immaterial sobre els llavis de gerd del món."


Thomas Mann a Lotte a Weimar (1939), cap. VII



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada