Impactats per Jesús

 

J. Kirk Richards 2015

És freqüent que a un cristià li preguntin: "Vostè creu que Jesús és el Fill de Déu?" Pot ser fins i tot com una mena d'element definidor, capaç de diferenciar el cristià del que no ho és.

Davant d'aquesta pregunta, la resposta més aviat hauria de ser que no es tracta de creure res. Del que es tracta és del que passa en entrar en contacte amb la tradició de Jesús, amb el que ens ha arribat d’ell a través dels que van ser impactats per ell; es tracta de veure si a través d’aquest contacte rebem també aquest impacte o no. Impacte voldria dir aquí rebre quelcom que et canvia per dintre i et porta a seguir un cert camí; una barreja de convicció i commoció, que es pot traduir en termes d’admiració, fascinació, veneració, agraïment, seguiment, mestratge...

Pot ser que a Jesús el trobem un personatge interessant però que no ens impacti, o pot ser que ens impacti d’una manera semblant que altres grans personatges, o pot ser que ens impacti més a fons que cap altre personatge, o pot ser que sigui l’únic personatge que ens impacti centralment, a fons. Crec que és en aquests darrers dos casos quan té sentit anomenar-se “cristià”.

Sense oblidar que això són classificacions teòriques utilitzades per analitzar la realitat, la qual és sempre complexa i matisada; així, les fronteres entre aquestes quatre posicions no tenen perquè ser tan netes, hi ha zones grises entre posició i posició, cosa especialment delicada en el cas de la frontera entre la posició segona i la tercera, que fa que de vegades l’autoidentificació com a cristià no sigui del tot rotunda...

Aquest impacte pot venir facilitat per l’entorn cultural, familiar, escolar, etc. que haguem viscut, o pot venir dificultat per aquests mateixos entorns. O bé es pot tractar d’una descoberta molt personal. També hi té relació la influència que tinguin en nosaltres aquells a qui Jesús ha anat impactant al llarg de la història. Ara bé, quin sigui l’origen de l’impacte és més aviat secundari, el rellevant és si es dóna aquest impacte o no.

Cal dir llavors que els “impactats per Jesús” han mirat d’expressar aquest impacte i l’entusiasme que se’n deriva atorgant-li tota mena de lloances i els més grans títols honorífics (ara això dels títols ens costa d’entendre, però abans era un element cultural important). Si Jesús era el més impactant o l’únic impactant, mereixia els títols més elevats. Un d’aquests títols va ser el de Fill de Déu. Però també se l’ha anomenat Fill de l’Home, Senyor, Salvador, Anyell de Déu, Bon Pastor, Messies, Crist, etc.

Són expressions d’entusiasme, lloances litúrgiques formulades en llenguatge simbòlic que poden esdevenir perilloses si se les treu d’aquest context i se les converteix en creences, en descripcions objectives de realitats. Els títols han de ser manifestacions d’experiències interiors, de vivències subjectives, i han de romandre en aquest àmbit. Per tant, hom pot dir que Jesús és Fill de Déu com a expressió poètico/simbòlica de com algú viu el personatge, d’una “veritat-per-a-mi”, però no és adient entendre-ho com a indicació de cap “veritat-en-sí”.