"Déu és a prop teu, és amb tu, és en tu... També en nosaltres hi viu un esperit sagrat, que observa quant de bé o de mal hi ha en nosaltres, i segons el tractem, així ens tracta. No hi ha un humà bo sense Déu, ja que, que potser pot algú superar, sense la seva ajuda, els atzars de la vida? Ell ens proporciona consell i guia. En tot humà de bé "hi viu un déu, quin déu? No se sap" (Virgili, L'Eneida).
Si en el teu camí trobes un bosc poblat de vells arbres, amb copes que s'alcen fins a l'infinit, el dens brancatge dels quals amaga el cel a la teva vista, la vitalitat d'aquesta arbreda, el misteri del lloc, el plaer d'aquesta ombra espessa i continuada en ple dia donen fe de l'existència d'un poder diví. (...) Venerem les fonts dels grans rius, honorem amb altars els llocs on afloren sobtadament aigües ocultes de les profunditats, enaltim les deus d'aigua calenta, i alguns llacs s'han fet sagrats per la seva impenetrable negror i la seva immensa fondària. (...) Una força divina impulsa l'ànima forta i equilibrada, que passa sense aferrar-se a les coses i se'n riu de la por i del desig. Una tal meravella no pot subsistir sense l'assistència divina."
Sèneca, Cartes a Lucili
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada