Macke 1910 |
Benvingut. T’ha tocat existir, t’ha tocat viure, t’ha tocat ser un ésser humà, un petit i estrany grumoll energètic que durant un breu període de temps correràs per la superfície d’una bola de foc una mica refredada per fora anomenada Terra, mentre aquesta dóna tombs al voltant d’un gran estel calent i lluminós, el Sol.
En el temps que et sigui donat podràs, si et ve bé, explorar una mica quina gràcia pot tenir això de viure com a humà a la Terra. I podràs veure que no ets quelcom de totalment preestablert, sinó que hi ha un marge que dependrà de tu, que podràs caminar per camins més o menys bonics, més o menys reptadors, més o menys capaços d’apropar-te als límits del que els humans podem assolir.
Els que ja estem acabant el nostre trajecte vital et podem fer arribar la nostra opinió sobre aquesta qüestió, per si en algun moment et serveix d’alguna cosa. Et podem dir que val la pena saber com funciona la realitat, tant la natura com la societat, i com funcionen les persones humanes. Que val la pena interessar-se per d’on venim: com s’ha format el Cosmos, el Sistema Solar, la Terra i la Lluna, la superfície de la terra, la vida, els continents, els minerals i roques, les plantes, els animals, els humans. Que val la pena saber quina cultura hem anat construint aquests humans, quina ha estat la nostra història, amb tots els seus encerts i desgràcies (que han estat moltes), i com a pesar de tot hi hem fet filosofia, i ciència, i art. Saber com hem anat creant diverses llengües i maneres de pensar, i diverses maneres d’organitzar-nos, de conviure, per tal de sobreviure millor i ajudar-nos els uns als altres a trobar gràcia a la vida. Si ho vols fer, hauràs de tenir una mirada atenta a com són les coses.
Seria convenient que evitis caure en la indiferència, en tenir la pell massa gruixuda, en ser un ésser que no es commou per res; hauràs de procurar ser sensible, com més sensible millor. De vegades això et farà patir, però aquest és un preu que es pot pagar. Mira’t-ho tot intensament, a fons, deixa’t impressionar i fascinar, experimenta el que és l’admiració pel que tens al davant.
Sigues ponderat, mesurat, assenyat, cercador d’equilibri. Mira de trobar el camí del mig, fuig dels extrems, busca la bona proporció, no siguis eixelebrat. També valdrà la pena que procuris tenir una certa finor a l’hora de situar les coses: la barroeria i l’atabalament, el fer les coses bruscament o a la babalà, no acaben de funcionar prou bé. Hauràs de procurar tenir criteri, hauràs de refinar la teva visió de les coses per poder-les avaluar bé i per poder triar el millor camí a l’hora de fer coses.
I serà bo que sàpigues anar més enllà del que vegis a primera vista, buscant el que hi ha sota l’aparença, el que no es veu prou en una primera mirada; arriba al fons de les coses, a la seva trama menys visible, a la seva cara més amagada. Hauràs de dedicar temps i esforç a veure-ho tot en la seva complexitat. Pregunta a les coses què porten a dins, quin missatge tenen per a tu, què signifiquen, quin és el seu sentit o propòsit, de què parlen, a què responen, a què corresponen.
Mira de viure amb harmonia, amb el cor tranquil, content d’existir i de ser humà, agraït de l’oportunitat de viure, de poder assaborir el que el món i els altres ens poden oferir. I procura no trobar que ja n’hi ha prou amb ser com ets: tingues ganes d’anar una mica més enllà, de millorar una mica, de ser encara més persona, de créixer, de madurar.
No oblidis el sofriment que hi ha al món, el patiment de les persones, i fes el que puguis per mirar que n’hi hagi menys. El món és ple de malalties i pobresa, soledat i frustració; però no oblidis tampoc que al món hi ha meravelles, que és grandiós i preciós. Procura gaudir-ne tant com puguis.
Quan et trobis amb dificultats, i límits, i càrregues que no puguis evitar, no t'ensorris, no t’hi enfadis, no deixis que t’amarguin l’existència; accepta-les, acull-les i assumeix-les com a companyes.
Mira de fer créixer la teva capacitat d’estimar. Mira de ser subtil i profund; i mira de fer com més subtils i profundes millor les teves relacions amb els altres. Mira d’aportar al món el teu granet de sorra per tal que les persones que coneixeràs, les relacions d’amistat i amor que establiràs amb elles i les tasques col·lectives que hi compartiràs siguin el més madures, serenes, valuoses, respectables i venerables possible. Mira de donar qualitat, valor i intensitat de color a la realitat. Procura fer que tant tu com el que t’envolta tingui aplom i dignitat, consistència i gràcia.
Que la vida sigui generosa amb tu.
Quin text tan preciós. Estic esperant un nét a la primavera i serà de les primeres coses que li llegeixi. I que els pares ho tinguin i de tant en tant li recordin.
ResponEliminaGràcies!.