"Entenc per universitat una "institució històrica d'educació superior orientada a tots els àmbits del saber, que actua com a organització professional del coneixement, amb caràcter de servei públic i funcionament autònom, i que té com a finalitats pròpies la formació personal i la capacitació i titulació professionals, a través de la docència, la recerca, el pensament i la transferència del coneixement".
(...)
La universitat continua educant les persones, tot i el seu saber especialitzat. La formació superior in-forma capacitats intel·lectuals i tècniques en els individus, i això és indestriable, es busqui així o no, de la generació d'actituds en les creences i en la conducta d'aquests individus. La ubniversitat educa, i ni pot ni ha de deixar de fer-ho. Una formació sense educació és un absurd i, sobretot, seria una falta, tractant-se de la universitat.
(...)
No oblidem, doncs, que és també missió de la universitat formar en valors, fomentar el pensament crític i vetllar pel comportament ètic.
(...)
L'educació és formació, però no tota la formació és educació. Perquè ho sigui, l'ensenyament que es dóna amb la formació s'ha d'acompanyar d'unes pautes de pensament i conducta que alhora el justifiquin. Actualment solem anomenar-les "valors", i comprenen des de creences bàsiques, com la llibertat o la justícia, actituds personals, com la rectitud o la integritat, fins a hàbits personals i col·lectius, com la tolerància i la responsabilitat, i fins i tot costums considerats apropiats i reproduïbles públicament, com la defensa de l'interès públic o el servei a la societat. Valors com aquests, tot acompanyant l'ensenyament, fan que la formació sigui també educació.
Norbert Bilbeny a Les humanitats a la universitat, a VIA, Revista del Centre d'Estudis Jordi Pujol n.19, setembre del 2012, pp. 120-123
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada